Georgie Dann t'estimo

Un exquisit repàs

Bon Dia:
“Aquí estamos para dar un repasito a los independentistas” paraules d'anit, en la Cadena Ser, d’en Xavier Garcia Albiol, ara il·lustre candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya, perquè afers com “La Camarga”, les intencions de vot, els passats resultats electorals i l’ombra de ciutadans, entre d’altres han deixat la incombustible Alicia Sánchez Camacho, marcada però no ferida, donat que, com de costum, ahir treia pit, metafòricament parlant, malgrat tenir-ne, en la presentació del ara candidat, perquè així ho ha determinat la cúpula de Populares, antic PP, a Madrid, o com els agrada de dir a ells “Seu Nacional”.
No vull entrar a valorar i parlar més sobre l’il·lustrat, però “un repasito” té connotacions d’actuacions policials franquistes, ja fos, home, dona o persona pel fet de defendre qualsevol mena de llibertat d’expressió, artística, cultural, sindical, ja no diguem política, etc. eren capturats pels serveis policials secrets o uniformats, fins i tot existia la possibilitat, d’arribar-ne a ser torturats. També sembla una mena venjança, perquè tots aquells que volem l’independentisme, ho tinguem present, una amenaça, tot i què haurà qui ho veurà com un Déu Salvador, a més com és alt i fort, impressiona,  i el mig somriure que mostrava, feia témer el pitjor, dóna por.
En les seves primeres al·locucions va disparar directe al seu rival, que no enemic, referint-se a que quan d’altres fan les maletes, ell es queda per aturar els esbravats independentistes, així què l’atac a l’Albert Rivera, es pot interpretar de dues maneres, per un costat un missatge a l’electorat de C’s, per a què reflexioni a qui triar, una porta oberta d’apropament, per a quan les urnes hagin dictat que vol la ciutadania catalana, i els resultats siguin definitius; o bé simple i planament, un sols davant el perill, l’heroi de Badalona, que mai es retracta, mai s’arruga, disposat a ho que sigui per apaivagar els aires d’independència del poble català.
El repasito, com ja sabeu, i sinó jo us ho avanço, aquest estiu en Georgie Dann no ha tret cap cançó per ballar i cantar en els Karaoke, ni discos, ni pubs, per ho qual el so musical d’aquestes nits estiuenques esta orfe d’un dels ritmes que al llarg de nostres vides tant hem gaudit, així que Xavi Albiol ens aporta des de la seva Badalona natal i només en exclusiva per a independentistes el millor ritme estival amb el Repasito, que no tindrà la repercussió de “Mama que será lo que tiene el negro” però triomfarà com el “Casatschok.
Com deia, Bon Dia, sense allisades.