Comunitats de veïns

Bon Dia:

Avui toca reunió de la comunitat de propietaris, l’òrgan que regula les relacions entre els veïns i veïnes d’un mateix immoble, formada pel conjunt de tots els propietaris dels diferents elements que la integren: pisos, locals, places d’aparcament, etc. En el cas que ens pertoca i em pertoca en particular, només seran els propietaris de pisos, a més d'un servidor que representa la presidència, lluny de la que desenvolupa Enrique Pastor “a la que se avecina” per a mi, gens abellida i què considero molt ingrata i desagradable.

Els temes per sort no són baralles entre els veïns, menys mal, perquè quan hi ha interessos personals contraposats, la reunió es dilata, no s’assumeixen compromisos, ni es tracten els temes a considerar, raó per la que s’ha estat citat, que evidentment solen ser els importants, de manera que aquesta acaba derivant en els afers personals dels implicats en la batussa.

Avui toca temes de taxes municipals, temes d’antenes, temes impagats, temes de canviar una llum per una altra, temes extensibles de les comunitats contigües, al cap i a la fi, sempre deriven en el mateix, que els comptes estan buits, que si els del vuitè volen tenir un comunitat de luxe, però pagada per la resta, ja què segons la seva versió la gaudirem tots, com les seves bronques i sorolls a plena matinada que les patim a diari, i més concretament els de sota, idèntiques "salvame de luxe" en comunitat, a més de recordar-los que no baixin les escombraries pels ascensors, encara que ningú fa cas, de manera que saps el que han sopat la nit anterior; fer-los memòria de que no s’ha d’estendre la roba fora de les llars; informar per enèsima vegada als del cinquè què quan escombrin el seu replà no llanci dels deixalles pel forat de l’escala, els altres ni si més ni netegen, cosa que fa que els de porta per davant els recriminin; els del sisè deixen les escombraries a la porta del replà un parell d’horetes abans de baixar-la, naturalment pel l’ascensor, estem agraïts de que no les deixen directament a l’ascensor, i caldrien més fulles i més paraules i moltes més hores per continuar narrant com odio fer de president.

En el cas dels pisos de lloguer, els propietaris ni apareixen, l’únic que els interessa són la rendibilitat de les seves propietats, i coneixedors com són dels estralls dels seus llogaters, només apareixen per queixar-se de les pèrdues econòmiques que els ocasionen les necessitats, que ells entenen com capricis, de la comunitat. De tota manera se'ls ha de recordar que tots els propietaris, visquin o no a l’edifici i n’utilitzin o no els locals, mentre gaudeixen dels mateixos drets que els altres propietaris, tenen les mateixes obligacions, encara que perdin diners i temps, perquè la seva propietat és la seva responsabilitat. Donat que els objectius de la comunitat són els de vetllar pels drets i deures de tots els veïns i veïnes i organitzar els aspectes relacionats amb la convivència i l’adequada utilització dels serveis i elements comuns, dins dels límits establerts per la llei.

Com deia, Bon Dia, i cadascú té els seus veïns, amb major o menor complaença