Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 11 de juliol del 2014

Engolir

Bon Dia:
Envaselinats no és mot reconegut per l’Enciclopèdia Catalana, i tampoc per la seva homòloga RAE, però donats els bàlsams dels que som objecte en cada instant de les nostres rebregades vides, ho hauria de ser, perquè pacientment sense queixar-nos ens minven, forces i economia, a cara descoberta, sense amagatalls ni silenci.
Des de l’inici de la crisis, amb la conseqüent reforma i rescat bancari, un fet puntual com era pagar comissions per rebre certs serveis bancaris, s’ha convertit en quotidià i obligat. El govern amb la seva temptativa de evitar que els capitals restin immòbils, disponibles i continua circulació per aconseguir generar qualsevol mena d’impost, mantenir agilitzada l’economia, així com ajudar als malmesos bancs a recuperar-se després de la conseqüent ressaca, rere la borratxera hipotecària i l’elevat dispendi econòmic, de manera que els petits capitals s’infravaloren sense premiar l’estalvi, s’espolien capitals més arriscats de major rendiment, serveixi com referent les preferents, i s’escomet el major xuclador de comissions bancàries mai permés i vist.
Els sistemes de pagament i cobrament de serveis, des de ja fa molts lustres, es realitzen a través de comptes bancaris, aquests fins fa una dècada eren gratuïts, donat que sempre hi havia algun dipòsit o romanent per fer-hi front, o com no, es pagava un interès pel descobert, a preu d’or, o l’alternativa “b” simplement no pagaven, i allà tu amb les conseqüències, a més l'espifiaven més d'una ocasió per negligències o d’altres raons que hom s’haurà trobat, i ara no exposaré per a no allargar-me.
En canvi ara la cosa ha degenerat en la comissió pura i dura, sense ruboritzar-se empleats fidels, apliquen de tota mena, conegudes i per conèixer, de forma que hi ha qui fa conya, hi ha qui ho considera un deure, hi ha a qui sembla pertànyer-li, algú fins i tot l’inventa ja què cobrar comissions bancàries és el més important, superant la pròpia transacció que t’ha dut a l’entitat.
Donades les dimensions que estan prenent, els empleats de moltes entitats financeres, ja superen els rigors dels antics funcionaris públics, que tant els fa ho que tu pensis, ells com tenen sou i salari garantit, els importen res els teus raonaments, les teves necessitats o als teus parers, condició sine qua non o resposta més factible, l’ordinador no m’ho permet, de manera que no li mengis el tarro (cap), etc. així que hem descobert la nova banca funcionarial, un caixer i trenta escrivents, que no fan res, segur que això us deu recordar quelcom, mentre fent cua per pagar, ingressar, reclamar, o simplement arribar al mostrador i et diguin que això és els dimarts i dijous de 8 a 10, o també pel caixer automàtic, que l’únic que veus és la pantalla que et vol encolomar una assegurança de no saps que, i si bades has comprat un pla estudis per a quan siguis gran, quan ja superes els seixanta o l’assegurança de la llar que ells mateixos t’han fotut.
Com mesura d’ajuda i col·laboració, proposo en lloc de fer cua dintre aglutinats, fer-la a la porta fumant, i passant rasca o xafogor, de manera que evitem destorbar la feina de tan dignes treballadors i delegats, al mateix temps que pertorbem les acampades de més d’alguna família desnonada, en les portes dels citats establiments, que algun ajuntament vol prohibir, al temps que generarien més llocs de treball extern, els lladres, els altres, els dolents coneguts de sempre, no els d’ara, que són sofisticats i acusen el jutge que els empresona de dany moral a la seva família i a ell mateix, a més d'estar a les seus centrals d’alguna entitat, ho tindrien més complicat per entrar, sempre hi haurà la típica picaresca ibèrica, del que es cola, per això col·loqueu una mena de porter de discoteca a la porta, aprofitant que ara fan cursets de professionalitat, és dir et foten les mateixes patacades, però amb llicència i formació acadèmica, que si ve el cas és el mateix, ah! i qui vingui a retirar pasta, no se’l permeti l'accés perquè no els agrada la fesomia, la indumentària, o simplement no els surt dels vegetals o closques
En un futur immediat, aprofitant l’estructura muntada, s’estudiarà la possibilitat de cobrar per entrar a l’entitat, així com que els caramels siguin de pagament i els bolígrafs facin sonar l’alarma a la sortida, al temps que es prohibirà entrar amb nens, menors  i carros de nadons, per a no crea’ls complexos abans d’hora, ja que nosaltres ara per ara vivim traumatitzats, hem de ser criatures mal criades
Com deia Bon Dia, i si algú té alguna manera de tenir un compte bancari, sense tenir ingressos i no pagar manteniment, que m’ho expliqui només a mi, perquè tres és multitud, i demà ens faran pagar dir-ho o bé en Gallardón pensa alguna.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada