Quins temps aquells

Bon Dia:
 Hom arrossega de memòria, o són els records que tiren d’un. Hom creu dominar-se, però el subconscient el traeix. Hom observa temps passats, com millors o pitjors, però sempre com aquells meravellosos moments que no es repetiran, però que reviurà per aixecar l’ànim, o bé hom els arracona, cataloga i manifesta segons el grau de satisfacció, el cas és com hom els assaboreix una i altre vegada.
Hom era més feliç, més valent, o més intrèpid, a la seva infantesa o bé la innocència, el desconeixement, condicionaven el seu mode d'actuar, sense reflexionar, potser mesurant els elements que interpel·laven, són raons complexes per definir i esgrimir, però amb l'evolució  natural neixen els conflictes, i amb aquests el desgreuge.
Hom vol rescatar, mantenir i augmentar les estones plaents, gaudir-les sense límits, com la pròpia vida, però cada cop són més fitades, per la qual cosa, difícils d’aconseguir, de manera que recular a instants passats i produir l’adrenalina necessària i satisfer les hormones, sense meditar o sense percebre el què i perquè, representa que aquestes incursions al cap i a la fi, són res més que onanismes mentals, ja que només disfressen la realitat.
En conclusió, que tota aquesta tornada psíquica, simbolitza el mecanisme d’autodefensa a la cerca o per suplantar certes enyorances o lleus depressions, donat que hom n'és conscient del fet.
Com deia, potser un rotllo però hom ho havia de dir.