La sentència de l’Audiència Nacional, sobre el setge al parlament català, no satisfà les expectatives com tampoc els desitjos de justícia, clamada per certs grups parlamentaris, i el mateix govern regional, aquesta ha generat infinitat d’opinions, entre elles cal destacar el descontentament del conseller d’Interior actual, que sorprès comenta, segons ell extreu de la resolució, que veu com culpables dels fets als mossos, per ser llicenciat en història aquest la crea no l’explica.
Sr. Espadaler, té vostè raó i obra correctament al voler defendre i apartar els mossos d’aquesta actuació ciutadana i voluntària, ara bé vostè no pot respondre per l’actuació del comandaments polítics i policials de l’any 2011, doncs aleshores vostè no representava aquesta conselleria, sinó la de Medi Ambient, com preàmbul i escalfament a l’actual.
El mossos considero, no actuen mai per iniciativa personal, sempre responen l’ordre del comandament immediat, i així successivament fins arribar al conseller, com suposo va ser el cas, donada la transcendència dels fets, de manera que tot el dispositiu policial que prenia l’àrea d’influència del Parlament com les zones limítrofes, va actuar segons els protocols adients, i en base a les ordres i importància de l’eventualitat.
El sentit i exposicions victimistes, així com el manifest de repressió a que han fet al·lusió, en el transcurs de la vista, com quan declaraven davant jutges, advocats i fiscals, no reflectia la realitat que hom va viure, les persones tenen dret a manifestar-se, així com els parlamentaris el deure de reunir-se. Desconec si hi ha diferents nivells o graus de rellevància, és dir si els parlamentaris són d’un estrat superior pel fet de representar i ser la veu del poble, però si aquests no responen a la confiança i fe de les urnes, té el ciutadà la potestat de auto representar-se en el carrer, com va ser.
Potser els absolts i capturats, van extralimitar-se en la auto-representació, perquè a mi no em representaven, ara bé com no vaig estar davant en el moment dels fets, com tampoc vaig ser testimoni de com va actuar la policia, en el moment de l’arrest. Si van obrar tan deplorablement, els uns com els altres, com pot ser que els mateixos jutges han declarat el combat nul? Per a una vegada que els jutges han actuat amb equanimitat, sense pressions polítiques ni governamentals sobre un tema social.
Com deia, Boom Dia, i quan pugui més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada