El 26 de desembre del 2010, dia de Sant Esteve, es va emetre el capítol 142 de la mítica sèrie “Aida” titulat “La noche de los belenes vivientes”, amb la col·laboració especial d’en Ramón García donant vida a un misteriós desconegut que guiarà a Colmenero (Mariano Peña) en un viatge màgic en el qual li mostrarà el seu passat, present i futur; aquest esperit dels Nadals passats, abillat amb les gal·les dels caps d’any que vam celebrar plegats al llarg de molts anys, no aconsegueix que Mauricio s’adapti al esperit de concòrdia nadalenc i després de veure, comprovar i tastar les mels de la bondat, així com mostrar-li l’urna on descansen les restes de les seves despulles, aquest rotundament manifesta el seu desig de continuar sent un “cabró” perquè va contra la seva manera de ser i entendre la vida, de forma que ni se’n penedeix ni pensa obrar diferent que fins aquell instant, total per a què?
Teodoro Obiang Nguema no gaudirà de la inesperada visita de l’esperit dels mals causats, però darrerament han visitat el seu país, i mai millor expressat, l’expresident Zapatero, el fatxenda d’en Bono, i l’ex d’afers exteriors Moratinos, sense oblidar que dies abans ho feia Rajoy, i la resta del seguici, en el marc de la Cimera Africana.
Rememorar o recordar quins són els èxits i valors del president Obiang, és tan senzill com dir cap, tret o sols d’enriquir-se, i algun cap tallat, ara bé s’ha de reconèixer que no surt mai o gairebé mai als rotatius, i si ho fa dura ho mateix que un gelat al sol. Lluny d’esbravats com Maduro o Kim Jong-un, aquest a la callada, ja du ni més ni menys que 35anys al capdavant del seu país, fet que festejarà el proper 3 d’agost, i com tots els seus longeus camarades, aprofitarà per traspassar poders al estimable Teodorin. Imitant reis i governs molt però que molt d’esquerres i socialistes com Veneçuela (Maduro ho va posar Chaves), Cuba (Raül Castro per cessió d’en Fidel), Corea del Nord (fill de l’anterior), o més occidentals com les corones d’Holanda, Bèlgica, i Espanya, per renuncia dels seus predecessors per raons d’edat, i problemes socials latents, així optaren per l'abdicació.
El fet de deixar al capdavant algú de confiança, o bé amb el mateix grau d’implicació, respon més a poder arribar al final dels seus dies, sense haver de donar explicacions, que per la vàlua del elegit, doncs, s’ha d’actuar amb molta celeritat per crear lleis que protegeixin l’abdicat, donat que sempre hi ha qui va patir les conseqüències d’aquest, de manera que com va fer Pinochet a Xile, sempre t`has de protegir, o bé del contrari que continuïn patint la festa de la repressió, fins a dinyar-la, com va fer aquí Franco.
En qualsevol cas, quan va accedir al tron en Juan Carlos, ara aforat per les presses del PP, una de les primeres mesures que va prendre va ser l’Amnistia General, el rei Felip VI de moment només ha visitat Catalunya, al Pontífex, així com l’entrega dels despatxos als nous oficials militars, tot i que tinc dubtes, perquè a l’igual el cas Noos es quedaria sense resoldre, i el fiscal sense arguments així com descarregat de pressions.
Com deia, Bon Dia, i no desesperis Teodorin, encara que tu vius millor a l’ombra, però aviat hauràs de sortir de la closca, aquí l’únic que es salvarà de coronar-se serà Carles d’Anglaterra, ja que té més o menys els anys de ton pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada