Bon Dia:
Baixa Manel i emporta-te’l, aquesta exclamació era sovint utilitzada pel pare, mentre mirava el cel, però l’únic que entrellucava era el sostre de casa. Això succeïa molt sovint, quan érem tots plegats a taula a l’hora de dinar, i la cosa pujava de to, la xafogor feia estralls entre nosaltres, de manera que els raonaments perdien l’origen i marxaven, fugint de la realitat per amagar-se en incoherents divagacions i disbarats, mentre la serenitat es perdia entre les parets del petit menjador, d’un piset que havien aconseguit al sorteig de “l’Obra Sindical del hogar”.
Baixa Manel i posa seny, persistia en l’exclamació, ja què els que érem a taula no reaccionàvem, el fins aleshores desconegut per tots nosaltres, inclòs al pare, ioga i encara menys conegut tai chi, amb les mirades al cel, per la qual cosa la segona exclamació era molt més elevada de so i més duradora i persistent la contemplació del sostre.
Però Manel no baixava, el cas resultava que al final de l’esvalotada tertúlia amainaven els fums, donat que la gana feia efecte, i llogicament, com a conseqüència havia el risc de no tastar l’àpat preparat per la Vicenta, la mare, que al cap i a la fi era ho que ens havia congregat a l’epicentre d'exaltació i conflicte dialèctic, motiu d’embrollades, crits, retrets, i algun petit enfrontament.
En les meves reflexions, Manel simbolitzava i significa un gemec de pau, un alarit a la concòrdia, cercar el pretext per apaivagar una situació, on l'enteniment i el seny han fugit, i com no hi ha humà que ho aturi, remenar entre els sants potser era la solució, i com Manel té el privilegi de celebrar-se el primer del any, qui millor que ell per calmar-la.
En síntesis, els conflictes que estan patint molts pobles del planeta, i concretament aquest estiu, Gaza i Ucraïna són una conseqüència directa de ho senzill i fàcil que és disparar i ho complicat i difícil que és dialogar, deu, no Déu, ser que sant Manel només estava a casa nostra o només el lloava el pare.
Com deia, Bon Dia, baixa Manel i orquestra el seny planetari, perquè la Vicenta, ja no esta per fer àpats per tants, i el pare ja fa temps que esta amb tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada