Baixada d'impostos

Bon Dia:
S’apropen eleccions, de manera que per calmar les ferides de l’esquinç rectal o bé per relaxar-nos i rebre un darrer impuls de l’abellot, ens les alleugen refregant-nos vaselina fiscal per despistar-nos, i continuar furgant, així oblidem ho mal que ho hem passat, i veiem la Soraya amb d’altres ulls, fins i tot maca, per a què m’entengueu, similar al Nuñez del Polònia, que veu un euro i  canvia de fesomia.
Aquesta tàctica no és ni nova ni exclusiva d’aquest govern, ja la van posar en practica d’altres, i no s’amagaven tant, són els 400€ d’en Zapatero, o sigui que segons com responguin les enquestes i la valoració dels líders, encara ens oferiran més per a què comprem el producte, però no oblideu que són més cares les tintes que les impressores, entre nosaltres algú se’n fia d’en Montoro, algú dóna crèdit a Rajoy, algú vol continuar amb els Moncloa Black Friday, quins caps de setmana més entretinguts, divertits, així els dilluns al sol són d’allò, més estimulants.
Homes remenant brossa dels contenidors, bancs d’aliments no rescatats, famílies desnonades, nens sense sopar, tancament de plantes i centres hospitalaris, etc. Aquests són els nous emprenedors, persones que no conten, per això la rebaixa fiscal és tan important i necessària, ajudarà a impulsar l’economia, créixer el consum, i augmentar la desigualtat, impulsant el sector bancari, tan minvat, que s’ha vist condemnat a imposar comissions per qualsevol acció, però degudament documentada i legalitzada.
Resultat que més que votar als partits polítics tradicionals, s’hauria de definir una banca de dretes o esquerres amb representació política i parlamentaria, així no enganyarien ningú, que et va el dret a decidir, doncs Fainé, que et va el centralisme, doncs Goirigolzarri, que vols més dinamisme, Botin, que ets clàssic, en Francisco González, i si ets de negocis, en Josep Oliu, i successivament, de manera que quan anéssim a l’oficina bancaria, podríem pagar i queixar-nos al temps, podríem votar pel caixer automàtic, això si prèvia comissió, però té un petit o gran inconvenient, que haurien de deixar de sentir els plors de la Santamaria i no veuríem la barruda de la Cospedal.
Com deia, Bon Dia, i quan pugui més.