Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 28 de maig del 2014

Molts dubtes, masses recels



La Aristocracia Del Barrio  Joan Manuel Serrat

  •   Entre el bar y la bolera, rondan por la acera, salpicando betún y brillantina.

  •   En el índice una alhaja, el pelo a navaja, controlando al barrio desde una esquina.

  • Óyeles silbar...parecen estar esperándote vecino, para jugar un mano a mano a los chinos. Son la aristocracia del barrio. Lo mejor de cada casa, tomando el sol en la plaza….

Les eleccions europees mostren el desigual mapa social i polític, marcades per regionalismes, partits d’extrema dreta, i noves esquerres, on emanen desavinences ètniques i culturals, es destapen odis amagats i egoismes tancats, davant aquests mars d’incògnites difícils de desmembrar, per l’efervescent desavenença, no hi ha veus d’èxit absolut, doncs el guanyador, per molt que hagin estat, en línies generals els partits de centredretes, comptant que la resistència per part dels socialistes ha estat nul·la, perquè la caiguda de l’estat de benestar, els arrossega, de manera, que els conservadors tampoc navegaran amb la impunitat de la que han fet osca, durant aquest periple, de fet reflecteix una eurocambra plural i culturalment rica. 
La Eurocambra es desllustra, com els nous estats generals de la revolució francesa, amb diversitat i pluralitat, però marcada per interessos econòmics, culturals, ètnics, i socials, difícilment se’n sortirà, sembla que la manca de diàleg intern dels propis membres, avoca a les minories d’aquests estats, a l’agrupament per fer-ne sentir la seva veu, d’això s’extreu que per solucionar grans problemes s’han de corregir petites minves, al igual que observant la crescuda dels partits extrema dreta, espanta el volum de patriotisme, bo seria qüestionar-se quin paper juga l’EU, o bé quin significat tenen aquests partits autoritaris a l'Europa de les nacions? perquè es pot veure o plasmar amb diferent objectivitat, i això fa tèmer.
  •   Son la aristocracia del barrio. Tahúres, supersticiosos, charlatanes y orgullosos.
  • Son la aristocracia del barrio. Tránsfugas independientes mejorando a los presentes.
  •  Si les sigue usted los pasos verá más de un caso que en la puerta de un Juzgado de Guardia, que por la hembra y el retaco deja hasta el tabaco y hurga en las demandas de La Vanguardia.
  •  Envejecerán horneando pan. Cada quien muere a su modo.
  • Y qué se va a hacer ha de haber gente pa' todo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada