La
Aristocracia Del Barrio
Joan
Manuel Serrat
- Entre el bar y la bolera, rondan por la acera, salpicando betún y brillantina.
- En el índice una alhaja, el pelo a navaja, controlando al barrio desde una esquina.
- Óyeles silbar...parecen estar esperándote vecino, para jugar un mano a mano a los chinos. Son la aristocracia del barrio. Lo mejor de cada casa, tomando el sol en la plaza….
Les eleccions europees mostren el desigual
mapa social i polític, marcades per regionalismes, partits d’extrema dreta, i
noves esquerres, on emanen desavinences ètniques i culturals, es destapen odis
amagats i egoismes tancats, davant aquests mars d’incògnites difícils de
desmembrar, per l’efervescent desavenença, no hi ha veus d’èxit absolut, doncs
el guanyador, per molt que hagin estat, en línies generals els partits de
centredretes, comptant que la resistència per part dels socialistes ha estat
nul·la, perquè la caiguda de l’estat de benestar, els arrossega, de manera, que
els conservadors tampoc navegaran amb la impunitat de la que han fet osca,
durant aquest periple, de fet reflecteix una eurocambra plural i culturalment
rica.
La Eurocambra es desllustra, com els nous
estats generals de la revolució francesa, amb diversitat i pluralitat, però
marcada per interessos econòmics, culturals, ètnics, i socials, difícilment
se’n sortirà, sembla que la manca de diàleg intern dels propis membres, avoca a
les minories d’aquests estats, a l’agrupament per fer-ne sentir la seva veu,
d’això s’extreu que per solucionar grans problemes s’han de corregir petites
minves, al igual que observant la crescuda dels partits extrema dreta, espanta
el volum de patriotisme, bo seria qüestionar-se quin paper juga l’EU, o bé quin
significat tenen aquests partits autoritaris a l'Europa de les nacions? perquè
es pot veure o plasmar amb diferent objectivitat, i això fa tèmer.
- Son la aristocracia del barrio. Tahúres, supersticiosos, charlatanes y orgullosos.
- Son la aristocracia del barrio. Tránsfugas independientes mejorando a los presentes.
- Si les sigue usted los pasos verá más de un caso que en la puerta de un Juzgado de Guardia, que por la hembra y el retaco deja hasta el tabaco y hurga en las demandas de La Vanguardia.
- Envejecerán horneando pan. Cada quien muere a su modo.
- Y qué se va a hacer ha de haber gente pa' todo.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada