CAFÈ I

Bon Cafè:

L'arbust que dóna els grans i nom al cafè és oriünd d'Àfrica, concretament d'Abissínia. Diu la llegenda que va ésser un pastor etíop anomenat Kaldy qui va observar un comportament anòmal en els seu bestiar, principalment cabres, després de menjar-ne fulles de l’arbust. En apropar-s'hi, va descobrir que havien estat menjant les baies vermelles d'una planta d'aquells encontorns. Sense encomanar-se a Déu ni al diable, va tastar ell mateix les susdites baies i, al cap d'uns moments, va començar a sentir-se extraordinàriament animat i enfortit. Convençut que es tractava d'un miracle, va córrer en direcció a un monestir proper per explicar el que havia passat a l'abat, al mateix temps que li mostrava algunes baies que duia al sarró. L'abat, tement que fos obra del dimoni, va tirar les baies al foc i una aroma exòtica i desconeguda es va difondre per tota l'estança. Llavors, l'abat, convençut que tot allò era obra de Déu, va ordenar que els grans fossin immediatament rescatats del foc per a, a continuació, barrejar-los amb aigua per tal que tots els monjos del monestir poguessin compartir el miracle. Un pel rebuscat, però la més estesa.

Amb el temps, fou introduït a Kenya i, més tard, tribus nòmades el donaren a conèixer més al nord. Les primeres plantacions van aparèixer a la península Aràbiga. Tot això s'esqueia entre els anys 500 i 900. Durant tot aquell temps va passar de ser recomanat com a medicina, a estar prohibit, fins i tot però, de mica en mica, va esdevindré una beguda ritual. Inicialment es prenia en forma de pasta barrejant el gra sec amb mantega salada i, posteriorment, es va començar a prendre en forma d'infusió (es torraven els grans en una paella i, un cop torrats, tan sols feia falta moldre'ls per preparar la infusió). Aquesta forma de consum es divulga des d'Aràbia fins a Constantinoble passant pel Iemen, Pèrsia i l'Orient Mitjà.

Els primers a veure el potencial de la nova beguda foren els mercaders venecians a mitjan segle XVI o a principis del XVII, tot i que els àrabs en van guardar molt bé el secret sense donar opció als europeus de plantar-ne amb èxit ni una llavor. Els holandesos van ésser els primers europeus a aconseguir les primeres plantes de cafè i així en va començar el conreu a l'illa de Java i, posteriorment, a les illes veïnes de Sumatra, Cèlebes i Ceilan. Cap l'any 1711 s'iniciaren les exportacions de cafè indonesi des de Java en direcció als Països Baixos I van ser un cop més els holandesos, juntament amb els francesos els que portaren la planta a Amèrica: Martinica, Guaiana, Haití, les Antilles, etc. Els castellans en van ser els introductors a Puerto Rico, Cuba, Colòmbia i, finalment, a les Filipines. Al Brasil, que avui dia n'és el primer productor mundial, foren els portuguesos els qui l'introduïren.

El cafè s’ha de torrar, per fer-ho se’n fa servir d’una màquina anomenada torradora, a través de la qual circula aire molt calent, arribant a temperatures màximes pròximes als 200ºC.entre 15/20 minuts. En les torradores convencionals els grans de cafè es torren per contacte directe contra les parets del tambor, que és escalfat a la flama i travessat per aire calent.

El molinet de cafè és un estri de cuina que serveix per a polvoritzar els grans sencers de cafè ja torrat i just abans de preparar-se un deliciós cafè, i així gaudir millor del seu aroma. Fins fa poc se solien usar molinets mecànics amb una manovella, que a més eren més ecològics, però actualment, a més que la tendència és usar-los cada cop menys, n'existeixen també d'elèctrics, de vegades es poden usar també per a moldre pebre, fruita seca o altres aliments.

Per l’elaboració hi ha una extensa gamma de maneres de preparar-ho, se’n la més corrent cafè noir, el ristreto, l’expresso, i a continuació la resta d’incomptables combinacions  varietats, entre les mes conegudes, el cafè amb llet” Botella Major Square”, especial Villa de Madrid, el perfumat o més popular Cigaló, encara que el de menys és la qualitat del cafè, ja que els agrada més carajillo.

Per neutralitzar el gust amarg o àcid segons la varietat de fruit, procedència i torrat, s’afegeix sucre o algun tipus d’edulcorant, això varia segons paladars, hi ha llaminers, hi ha amargantejats.

L'art per prendre un bon cafè és:

• Aspira les aromes, dóna un petit xarrup i sense passar-ho per tot el teu paladar, beure un primer glop, perquè puguis apreciar el seu cos, i textura cremosa, prendre un segon glop i identificar el seu grau d'acidesa,  empassar un tercer glop que et permetrà observar com arrodoneix la teva grata experiència amb el sabor.

I ara que ja sap la part  històrica, teòrica i practica, gaudeix d’un bon cafetó, ja que demà te’n parlaré de la mirada sociològica del cafè, o sigui càmera cafè.