El desè manament

Bon Dia:
Estimats amics, coneguts i cules, ahir va ser el dia de major felicitat per a la vida d’en Torrente, tot i ser el dia que més creuers arriben la mateixa jornada al port de Barcelona, doncs en José Luis o Pepe Luis com l’estimeu millor, en tota la saga d’aquest fan del Fary, no havia guanyat cap Lliga de futbol, tot i la tristesa que l’acompanya des de que un paio en barba, que es fa dir Conxita Wurst, i sembla una versió pirata o xinesa de la Barbie, mai millor adaptat, Barbie amb barba, a més, si traduïu el pseudònim al català us trobeu amb Concepció Salsitxa.
Però avui vull parlar, de cadascuna de les circumstàncies que han dut al Barça als arrels oblidades de temps opacs, el de les copes d’Europa en blanc i negre, que guanyava el blanc, i que ara ens volen mostrar com la dècima en Or de Cristiano, i que nosaltres haurem de veure molts dies mentre sopem, en la Botella, no pas de cava, sinó la del Café con Leche in La Plaza Mayor. No sé si el meu cor suportarà un desplegada com la de la setena, la de Panucci i Karembau, i la brillantina de Predrag Mijatović, així que em poso en les mans del déu Neptú, i com home que ets, fes callar la deessa Cibeles.
Tot va començar amb la recaiguda d’en Tito, en pau descansi, ens disposàvem a iniciar la temporada amb el fitxatge d’en Neymar, una jove promesa brasilera, pretesa per molts clubs, però que el llavors president Sandro, fent alguns tripijocs, va aconseguir a preu de saldo, per després saltar de la presidència per haver pactat, no sé sap que, ni amb qui. Així que sense Vilanova i amb Neymar Jr. van haver d’improvisar un entrenador, els candidats aleshores eren pocs, tot i que van sonar dos noms, Luis Enrique i una tal Tata Martino; per ho que sigui, es va optar pel segon, al qual recordarem sempre amb el suèter festuc a la banqueta, i que tants triomfs ens va donar, fins que desaparegué, que va passar amb el jersei, és una incògnita, però ho que van seguir són desfetes, una darrera d’altre, ve a ser com la maledicció del Benfica i  Béla Guttmann, desitgem que s’oblidi aviat la temporada i el secret de  l’alfonsigo (festuc), de moment marxa amb Martino, però a Màlaga estan interessats, donat que Schuster no ha calat, així que?
Més endavant els pares, les enveges, i l’agència tributaria. Com una partida de bitlles, primer la màxima estrella, en Messi, es veu implicat amb un tèrbol assumpte de frau, més tard, se sap que no va ser ell, van ser altres que enredaren a son pare, així mentrestant un conegut soci del club, presenta una demanda contra el Barça, pels misteris del fitxatge d’en Neymar, la cosa es va  complicar, s’han de resoldre els misteris, de forma que l’antic president abans de parlar, plega, i ho fa, perquè amenacen  la seva família i a ell; marxa a viure a London, però sense haver reparat el primer episodi, i és així com ens trobem amb una nova renovació de Messi, ja que sembla que ell ha de cobrar més que ningú, ni Cristiano demana augment, cosa rara, i coneguts els continguts dels contractes del Neymar, les enveges en els vestidors, es maquillen de bon rotllo, solució a tot plegat, que s'han de tapar boques i forats, així que paga i calla.
Les lesions com no! Sabut era que Valdés marxava, que Pinto no és recanvi, però tenien tota la temporada per buscar substitut, quan en Carles Pujol, l’home ha rebut tantes, no acaba de sanar amb garanties per continuar, i comunica que ha de marxar, amb dignitat sincera i entregada, com tota la seva carrera esportiva, honest; Xavi va rendint amb dificultat, minvat per petites lesions, pròpies de cúmul de partits, esforços, i l’edat, Messi té problemes estomacals, passa gana, de mode que van caient una bitlla darrera d’altre, pilars del millor club del món i de la història, sense un líder, doncs el Piqué esta per la música, l’Alves pels balls, i el Fàbregas em recorda el Seleccionador Català, que quant jugava al València ens va endossar tres tants, el van fitxar, i la van cagar.
Quan ja semblava que la cosa millorava, apareix la Fifa, al voltant d’unes denuncies fetes per certs particulars i clubs respecte a la Masia, si es tractava de tocar tots els estaments blaugranes, aquest n’era dels més importants, perquè el que ha fet gran aquest club, han estat les bases, la canalla, que pels colors o per posicionar-se a l’elit del panorama futbolístic, ha vist i mira, la Pedrera com el camí cap a l’univers. De moment només multa, o sigui més del mateix, paga i calla, que se sàpiga.
Per acabar la temporada nova renovació a Messi, per a tapar el que va vindre; quant deu pujar la sanció d’hisenda? per el millor jugador del món, no guanyaran ni la Catalonian Cup, a més l’equip ha quedat en quadre, i els malsons de la dècima. Ara el Siro López, després de que l’Atlètic n’ha guanyat la Lliga, ja dorm més tranquil, el Roncero no s’acorda d’en Mourinho, i celebren la final madrilenya amb regust amarg, perquè d’un costat pensen que és blanca, no dient-lo públicament, a part de  reconèixer el gran club i la tasca feta per Simeone, potser aquests massatges no se'ls creguin ni ells, però confien en silenci que la victòria sigui merenga, per si de cas hi ha Hemoal, Siro i Roncero al capdavall l'alegria va per barris, i aquí estem pitjor.
Com deia, Bon Dia, al cap i a la fi, són emocions, de vegades positives, de vegades negatives però sempre latents.