CAFÈ II

La tassa de cafè:

Podríem assenyalar que el cafè no és només una beguda, ja que té un valor simbòlic com a part d’unes activitats socials quotidianes. Sovint, el ritual al que va unit al prendre cafè és molt més important que l’acte en si mateix. I si no, qui ha oblidat l'oferiment d’Ana Botella a tot l’estament olímpic a tastar les meravelles, segons l’alcaldessa de Madrid, de la seva ciutat des de la plaça Major, amb la complaença d’un gustós cafè amb llet, va donar la volta al planeta, però no pas per l’acte, sinó per l’ús de la llengua anglesa. Per a molts occidentals, la tassa de cafè a primera hora del matí ocupa el centre d’una rutina personal. És un primer pas essencial per poder començar el dia amb bon peu. El cafè del matí acostuma anar seguit, en d’altres moments del dia, per altres cafès amb d’altra gent, i així es converteix en un ritus social. Dues persones que se citen per prendre’s un cafè probablement tenen més interès en trobar-se i fer-la petar que en allò que van a beure.

El cafè és una droga que conté cafeïna, la qual té un efecte estimulant en el cervell. Molta gent la pren per tenir aquest “impuls addicional” que proporciona. Les llargues jornades de treball, l’estudi fins altes hores de la nit, es fan tolerables amb estones breus per prendre’s un cafè. El consum crea hàbit, però la cultura occidental no considera que els addictes al cafè consumeixin droga. Com l’alcohol, el cafè és una droga acceptada socialment, mentre que la marihuana, no ho és. Tanmateix, hi ha cultures que toleren el consum de marihuana, i fins i tot el de cocaïna, però veuen malament la ingesta de cafè i l’alcohol.

En beure una tassa de cafè, hom, forma part d’una sèrie extremadament complicada de relacions socials i econòmiques que s’estenen arreu els cinc continents. El cafè vincula a persones dels països més rics de la terra amb els de les zones més empobrides del planeta. A banda del petroli, el cafè és la mercaderia més valuosa del comerç internacional; per a molts països és la font principal de divises estrangeres. Els processos de producció, transport i distribució d’aquesta substància requereixen transaccions continuades entre persones que es troben a milers de kilòmetres d’entre si, i sense cap mena de relació directa, però complementaria

Però al mateix temps, l’acte de beure una tassa de cafè suposa que anteriorment s’ha produït un procés de desenvolupament social i econòmic. Juntament amb d’altres components de la dieta occidental ara habituals, el consum de cafè començà a estendre’s a finals del segle XIX i, per bé que es va originar a l’Orient Mitjà, la demanda massiva d’aquest producte data del període de l’expansió colonial occidental de fa aproximadament dos segles. Actualment, gairebé tot el cafè que es consumeix als països occidentals prové d’àrees (Sud-Amèrica i Àfrica) que foren colonitzats pels europeus. Per tant, el llegat colonial ha tingut, doncs, un enorme impacte en el desenvolupament del comerç mundial del cafè, així com en la dieta occidental.

 I un aspecte més a tenir en compte el constitueix el fet que el cafè és un producte situat en el centre dels debats que en l’actualitat s’ocupen de la globalització, el comerç internacional, els drets humans i la destrucció del medi ambient. En augmentar la popularitat del cafè, aquest s’ha vist “etiquetat” i polititzat: les decisions individuals sobre al tipus de cafè que prenen i on el compren s’ha convertir en opcions vitals. Els consumidors poden optar per beure únicament cafè orgànic, cafè descafeïnat de forma natural o cafè obtingut mitjançant un “comerç just” (pagant el preu total del mercat als petits productors dels països en vies de desenvolupament). Poden optar per consumir-lo en cafeteries “independents”, en comptes de “ en grans cadenes” d’establiments. Els consumidors de cafè poden decidir boicotejar certs països en els que el respecte pels drets humans o la protecció del medi ambient són escassos.

I així podríem continuar anomenant factors no perceptibles, però existents del que hi ha darrera un fet tant simple com prendre un cafè, i tot per que unes cabres van menjar unes baies d’un arbre i tots les seguim com xais.

Com deia, Bon Dia i bon cafè.