Vaig caure a l’abisme de l’atur amb 50, i en
els dos anys que he cobrat la subvenció, no m’han citat a cap entrevista. Davant
les negres perspectives, més els obstacles per accedir a qualsevol curs subvencionat del SOC, donat que em demanaven l’ESO, i així tenien arguments
per rebutjar-me, perquè els que contem els cinquanta, ni ESO ni NA, ja que vàrem
estudiar el Graduat escolar, en filera i cantant el “Cara al sol”, per accedir-ne
a les aules.
Però en comptes d’arrugar-me, vaig aprofitar
aquest temps per treure’m el títol d’ESO, i l’èxit, em va fer decidir-me a continuar el periple formatiu. Desconec
amb exactitud cap a on vaig, que vull fer, però davant aquest panorama laboral, i la complicada situació
econòmica i social, per a mi estudiar significa un refugi segur i un escapament
profitós.
Si els
resultats i la meva capacitat són òptims, aquestes hores que dedico ha
estudiar, penso que floriran, satisfent el buit deixat per la feina, evitant-me
símptomes depressius, i la satisfacció
serà majúscula, si trec la graduació desitjada. Dubto si aquesta serà la rampa
que em retornarà a món laboral, però els condicionants seran altres, és dir,
seré un aturat graduat, i no tindran excuses acadèmiques per negar-me qualsevol
mena de cicle formatiu, ara els pretextos seran que sóc massa iaio.
Com Deia, Bon Dia, adéu filera i cara al sol, però
Rouco Varela, parla’m de la fe en Déu, i no de memòries d’església franquistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada