Bon Dia:
Estimada Miss Peggy:
No processo jo la teva ideologia política neoliberal, ni les formes que practiques per resoldre segons quins temes, i molt menys el rostre que li fiques, però haig de reconèixer que no t’amagues darrere pantalles humanes de guardaespatlles, et mostres clara i eloqüent, és més la teva empremta et delata, i sovint com ara et traeix.
Com pots haver caigut, d’una forma tan absurda, en les trames que contra tu practiquen els teus directes rivals polítics, ja que des del moment en que vas enfrontar-te obertament al progre reconstituït d’en Gallardón, aquest te les va guardar, i com ell d’altres, dels que ignorem el nom, que veien com tu feies, desfeies, i creixies, els treies del panorama escènic, fent que minvessin els seus projectes d’escalar a cotes més elevades, sinó observa el mateix Mariano, vista la teva popularitat, ni les fotos amb la Merkel el salvaven, i més ara que ja ha traspassat l’equador del seu mandat, i vist ho vist, no serveix per res; incloent-hi la saga de fatxendes, tals com la beata, la confeti, sense oblidar-se de la plorosa, que ara mostra riallera i treu pit, deu trobar-se bé amb els nous pentinats, i que farem, sense tu a la rereguarda, que els eres un perill. a més com vas gosar deixar la presidència de la comunitat al Jaime, l’home feliç, no recordo de quina sèrie de dibuixos animats l’han tret, però segur que d’alguna tira del TBO.
Espe, permet-me la llicència, però ja fa temps que t’escric, fet pel que em resultes familiar, haig de dir-te que en va agradar molt el teu apropament a Catalunya, aquesta incursió que t’ha contaminat i t’ha fet més revolucionaria, l’aigua del mar, l’aire del Mediterrani, o les muntanyes de Montserrat, has tastat el porró, entens ara perquè els que tu consideraves el teus, no t’abrigallessin davant un fet tan insignificant, només vas aparcar on no devies, puc pensar que va ser orquestrat, tot i que tu per diplomàtica que ets, no ho dius, però a mi des de la llunyania, i sense pressions, així se’m manifesta, hauries d’haver pagat la multa sense replicar, unes altres van en contra direcció, a velocitats desconegudes i no va passar res, i d'altres van torrats i vacil·len davant el públic a la tretze.
De tots formes la fatxenderia forma part del tarannà madrileny, i els arrels son els arrels.
Com deia, Bon Dia, Espe hi ha dues formes de beure la Botella, o mig plena o a morro.
Estimada Miss Peggy:
No processo jo la teva ideologia política neoliberal, ni les formes que practiques per resoldre segons quins temes, i molt menys el rostre que li fiques, però haig de reconèixer que no t’amagues darrere pantalles humanes de guardaespatlles, et mostres clara i eloqüent, és més la teva empremta et delata, i sovint com ara et traeix.
Com pots haver caigut, d’una forma tan absurda, en les trames que contra tu practiquen els teus directes rivals polítics, ja que des del moment en que vas enfrontar-te obertament al progre reconstituït d’en Gallardón, aquest te les va guardar, i com ell d’altres, dels que ignorem el nom, que veien com tu feies, desfeies, i creixies, els treies del panorama escènic, fent que minvessin els seus projectes d’escalar a cotes més elevades, sinó observa el mateix Mariano, vista la teva popularitat, ni les fotos amb la Merkel el salvaven, i més ara que ja ha traspassat l’equador del seu mandat, i vist ho vist, no serveix per res; incloent-hi la saga de fatxendes, tals com la beata, la confeti, sense oblidar-se de la plorosa, que ara mostra riallera i treu pit, deu trobar-se bé amb els nous pentinats, i que farem, sense tu a la rereguarda, que els eres un perill. a més com vas gosar deixar la presidència de la comunitat al Jaime, l’home feliç, no recordo de quina sèrie de dibuixos animats l’han tret, però segur que d’alguna tira del TBO.
Espe, permet-me la llicència, però ja fa temps que t’escric, fet pel que em resultes familiar, haig de dir-te que en va agradar molt el teu apropament a Catalunya, aquesta incursió que t’ha contaminat i t’ha fet més revolucionaria, l’aigua del mar, l’aire del Mediterrani, o les muntanyes de Montserrat, has tastat el porró, entens ara perquè els que tu consideraves el teus, no t’abrigallessin davant un fet tan insignificant, només vas aparcar on no devies, puc pensar que va ser orquestrat, tot i que tu per diplomàtica que ets, no ho dius, però a mi des de la llunyania, i sense pressions, així se’m manifesta, hauries d’haver pagat la multa sense replicar, unes altres van en contra direcció, a velocitats desconegudes i no va passar res, i d'altres van torrats i vacil·len davant el públic a la tretze.
De tots formes la fatxenderia forma part del tarannà madrileny, i els arrels son els arrels.
Com deia, Bon Dia, Espe hi ha dues formes de beure la Botella, o mig plena o a morro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada