En geologia es denomina roca a, l'associació d'un o diversos minerals, natural, inorgànica, heterogènia, de composició química variable, sense forma geomètrica determinada, i com a resultat d'un procés geològic definit.
Les roques estan sotmeses a continus canvis per les accions dels agents geològics, segons un cicle tancat (el cicle de les roques), anomenat cicle litològic, en el qual intervenen fins i tot els éssers vius, aquest és el motiu d’enrabiades, com la signada al tractat d’Utrecht el 1713, pel qual la corona castellana cedeix Gibraltar i Menorca a la corona Britànica i absorbeix la corona d’Aragó.
Les roques estan constituïdes en general, com a barreges heterogènies, de diversos materials homogenis i cristal·lins, és a dir, minerals, solen ser materials durs, però també poden ser toves, com ocorre en el cas de les roques argilenques o sorrenques.
L’ampliació de l’estret de Gibraltar, mitjançant unes noves bocanes i molls, n’ha provocat tensió entre el govern espanyol, les autoritats del penyal i de retruc el britànic, sense esmentar les corones, no ho se, no em consta. Els mitjans de comunicació espanyols, varen assabentar-se de que les roques, per construir-les, provenien de terres espanyoles, i per tant mal considerat, ja que, per un costat criticaven les obres de l’ampliació, del Rock of Gibraltar, fet que qualificaven com espoli, dintre de les aigües territorials espanyoles; d’aquesta forma el negoci dels pedrers, entorpia la tasca reivindicativa, del que s’extreu, que la pressió social i política, van aconseguir impedir, i aturar que se’n venguessin més pedres, a més que aquests, les compressin. Així les mini roques ibèriques o espanyoles, no faran més gran la Columna d’Hèrcules, ja que es suposava, que davant la mancança aquests frenarien la temuda ampliació, però els britànic-peninsulars van optar per adquirir-les, mars més enllà, i ara ho fan a com s’ha fet tota la vida, és a dir, al rebost de matèries primeres del món, o sigui, a l’Àfrica, més concretament en Argèlia, encara que algunes provenen de Faro (Portugal). Aquests lusitans.
Ara se’n parla menys del tema, raó simple, els mitjans de comunicació, estan més atents a d’altres conflictes peninsulars, com el de la República de Crimea, i l’avió fantasma, i les reaccions de Putin envers les envestides moderades d’Obama, i sobretot per defendre les tanques de Ceuta i Melilla de la pressió humana, si fossin pedres entraven segur.
San Roque, és un municipi del camp de Gibraltar, ciutat de Gibraltar a l’exili, on viuen els autèntics gibraltarenys desitjant que un dia o altre, s’acabi aquest serial, i tornar a la terra dels seus avantpassats, el lema de la ciutat és "la ciudad donde reside la de Gibraltar".
Així mateix, San Roc, fou un pelegrí, del segle XV, que recorregué tot Itàlia sanant i curant epidèmies, entre elles, la pesta. És creu que el seu nom ve per la resistència i fortalesa, tant moral com física que mostrar llavors, davant el contagi. Significar que hi ha moltes relíquies espargides pel món, entre elles a Alhaurín el Grande (Málaga), d’on és Antonio Tejero Molina, sense comentari, i no molt lluny de la pedrera de Manilva, penseu-ho una mica.
Nicolas Cage i Sean Connery van signar La Roca, entretinguda pel·lícula d’acció, i si volem comprar, l’oulet més conegut a Catalunya és La Roca Village. Què hi ha més dur que una pedra? Dues.
Com deia, Bon Dia, i el que estigui lliure de pecat, perdona’m sant Roc, que tiri la primera pedra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada