Esclats

Bon Dia
M’agrada escoltar la radio mentre preparo el dinar, ahir un suculent fricandó de vedella, això acostuma a coincidir amb l’hora dels butlletins del migdia. Sempre hi ha alguna noticia que destaca, com els seixanta-cinc anys el príncep Charles d’Anglaterra, una edat en la que la majoria dels humans, del món civilitzat, es jubila, i aquest encara no ha començat a treballar, pel que es suposa, que no treballarà mai, encara que practica bé la seva tasca, perquè es pot dir que viu a la Bartola, o sigui com un rei, quan li arribi l’hora de pencar traspassarà el negoci a un altre, per a no complicar-se en formació, i evitar el pes reial de la corona, 0’91Kg, que sé jo que sóc un ocellet en temes palatins!
Del figura en qüestió he rescatat aquest fragment de diàleg de l’any 1992, any olímpic, Barcelona 92, així en el transcurs d’una conversa, amb la que ara és la seva dona, parlant li diu ella “En què et vas a convertir? En unes calces? Vagi, Així que et vas a convertir en unes calces? I Carlos diu. Déu no ho vulgui; en un Tampax. Estaria bo!, i de què vol treballar aquest element?
Avui mentre preparava el dinar, unes gustoses llenties, se n’estava parlant per la radio del partit de la Roja a Guinea, la qüestió era, com un país democràtic, defensor dels drets humans i occidental, envia la seva selecció a jugar contra un país, on la població es mort de fam, sent el seu mandatari, el dictador més longeu d’Àfrica, vivint d’espoliar al poble; i son fill, Teodorin, no confondre amb Baldosinín, l’aplicador de rajoles, viceministre i possible successor, crema la pasta (dòlars, euros, francs) en cotxes d’edició limitades i cases en els llocs més exclusius i cars del planeta. Doncs hi haurà partit, perquè el president de la Federació espanyola de futbol, un altre longeu en el càrrec, no té cap argument per justificar-se i justificar aquesta bajanada.
Abans d’ahir, mentre preparava el dinar, uns peus de porc (manetes de ministre, en temps de Franco), van passar una de les moltes relliscades (mes d’agost) d’en Nicolas Maduro, només de cognom, perquè quan parla amb pardals, verges, i zombies, no deuen ser molt madures les seves idees, així que en el transcurs d’una conferència va parla “de com déu va aconseguir multiplicar els penis” en que collons devia de pensar.
Demà quan prepari el dinar, unes dorades al forn, igual paro la radio per no escoltar més bestieses, encenc la televisió i de reüll veig, les mateixes ximpleries.
Com deia, Bon Dia, i quan pugui mes.