Gorrers

Bon Dia:
El significat de la paraula “gorrer” segons  la Gran Enciclopèdia Catalana és: persona inclinada a gorrejar. Així “gorrejar” és: fer coses de gorra.
No és el mateix ser gorrer que dur gorra, però és ho mateix gorrejar que anar de gorra, així dintre dels canvis que n’ha desenvolupat la societat, ara es veuen molts gorrers, duen tota mena de gorres; lluint-les ja sigui de dia o nit, amb sol o sense, en espais tancats i oberts, amb visera o sense, de costat, recta o cap a endarrera, clàssiques o ianquis, txapeles o boines, capirotes o burques, xulapons o barretines, el cas és tapar la calba o aixecar-se algun pam més del terra. La qüestió és que el gorrejar ha passat a ser activitat en desús, però les semblances existents entre  d’algunes menes de gorrers, portadors de gorres, amb els gorrers clàssics, són tan determinants com, el morro.
El significat de la paraula “morro” segons la Gran Enciclopèdia Catalana és: ésser molt tossut, no gens disposat a deixar-se conduir per altres; que podríem aplicar a certs portadors de gorres, en canvi per aplicar-ho el gorrer clàssic, hauríem de fer una mena d’adaptació o síntesis argumentativa, on reflectir les característiques identificatives pròpies de l’espècie, ara desapareguda, o sobrevivint en cercles molt reduïts.
Manual del bon gorrer clàssic, en període d’hibernació i perill d’extinció:
•   El bon gorrer ha de ser el primer en aixecar l’ala, així el cambrer no es queda amb la teva cara.
•   El bon gorrer mai demana el compte, per evitar ser conegut i no despertar sospites.
•   El bon gorrer és oblidadís per naturalesa, fer-te el suec sempre dóna resultat.
•   El bon gorrer no mostra mai la cartera, no ha de donar mai pistes als altres.
•   El bon gorrer demana crèdit amb el “ ja t’ho retornaré”, i sí t’he vist, no ho recordo.
•   El bon gorrer camaleònic o discret, és aquell que demana diners a un altre, presa fàcil d’entabanar, per pagar ell i mai retornar el préstec, així redueix la víctima a la mínima, i com és més dèbil sempre la pot posar en entredit.
•   El bon gorrer mai diu no, a  una nova ronda, perquè no pensa pagar-la.
 Aquests eren a grans trets les virtuts característiques dels gorrers. Altres detalls eren suggerir una cigarreta per a que un altre cosí tragués el paquet i convidés ell, i mai disposar del cotxe al lloc necessari, així ho posa altre i m'estalvio la benzina
 Ara els temps han canviat, ja ningú va de ronda, encara que tothom paga, sempre hi han trucs de mestre, com evitar pagar ho que cal, com aquella que toquem a tant, i resulta que el gorrer ja ha pagat, conseqüència el cambrer es queda sense propina i un altre per evitar el ridícul paga més del que li toca.
Com deia, estimats gorrers,  Bon Dia i quan gorregi més.