Avui he vist aquest vídeo, on el trobador recita dolgut per haver perdut la seva núvia, després d’haver invertit i pagat una pasta pels busts de la exuberant noia, els quals no tastarà i sí pagarà.
A l’inici de la intervenció fa referència a que no és un cas aïllat, més aviat un fet bastant comú, i aleshores m’ha vingut a la memòria un conegut, jo l’anomeno Papa Increïble, per la similitud d’aspecte i malapteses, tot i que no canta cançons però dóna el cant.
Papa Increïble va tenir una núvia, i aquesta tenia dues prioritats, la primera operar-se el pits, i la segona comprar-ne un cotxe, i un problema, no tenia pasta.
Com difícilment Increïble fos que Papa, malgrat l’amor i passió que ella li despertava, accediria a pagar els sins, aquesta va tramar que ell comprés un cotxe, que posteriorment utilitzaria ella, així ella lluiria pits i també gaudiria dels avantatges d’un C1. El curiós és que les mamelles que va posar-se devien de ser talla petita, poc pressupost, perquè en l’escot no vaig observar cap mena de canvi significatiu, ja que em vaig assabentar molt temps després de la resta de la epopeia pectoral.
Passats un mesos, la cosa va oferir en si te vist, no et recordo, i va ser quan Papa Increïble va deixar de ser Papa per ser Increïble, i va començar a explicar com havia pagat els sins, mitjançant un C1 que no necessitava, tenint que malvendre'l, suposant aquesta pèrdua el valor dels nous mugrons de la ex-estimada, sense pits i carregat d'acudits.
Com deia, Bon dia i quan pugui més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada