L'alcalde Trias i la Teoria dels Humors

Bon Dia:
La teoria dels humors o teoria humoral és una doctrina mèdica atribuïda a Hipòcrates de Kos per explicar la diferent personalitat dels individus i etiologia (l'origen de les malalties). Es basa en la relació entre els fluids del cos i els elements essencials que formen totes les coses que existeixen, relacionada amb els quatre elements i les teories aristotèliques sobre la “justa mesura”. Els humors es classifiquen segons siguin calents o freds i humits o secs, a banda d'associar-se a una estació i una manera de ser. Els humors bàsics que formaven el cos humà segons aquest corrent mèdic eren la sang, la bilis groga (o icor), la flegma i la bilis negra que es trobaven en diferents proporcions. Si la persona mantenia els humors en equilibri, gaudia de salut.
Aquesta teoria justificava procediments  que són o eren acceptats i practicats amb una certa normalitat des de l'antiguitat fins a mitjan del segle XIX i pràcticament refutades pels estudis de Koch metge i microbiòleg  sobre l'origen infecciós de moltes malalties (postulats de Koch). Hi ha certs paral·lelismes entre aquesta teoria i el Yin i Yang oriental, que també es basen en definir la salut com l'equilibri dels components interns.
Segons els humors predominants, es podrien justificar certs comportaments i interlocucions de l’alcalde de Barcelona, perdó capital de Catalunya, com diu ell en el seu “Qui sóc” de la web d’alcaldia de L’Ajuntament de la capital de Catalunya.
La sang
La sang s'associa a la primavera (la renovació de la vida, fortament lligada a la sang). És un humor calent i humit que es lliga amb l'element de l'aire. Les persones amb predomini de la sang són valents i optimistes, busquen el plaer i la passió. En la dicotomia mitològica són persones dionisíaques, dominades pel sentiment i sovint la inconstància. Són espontanis i independents que aprenen a base de pràctica i sense gaire visió de futur. Un excés de sang pot causar l'amor boig o el sexe desenfrenat.
I fer mala Sang és dir l’endemà de la desfeta madrilenya “a l'estat espanyol, Barcelona és l'única que pot competir amb Tòquio”, com va dir l’amic Trias, per després rectificar.
La flegma
La flegma s'associa a l'aigua i a l'hivern, és un humor humit i fred. Les persones flegmàtiques (una expressió que ha passat a la cultura popular) no s'alteren per factors externs, són racionals i pragmàtics. Aprenen mitjançant la reflexió i tenen relacions sòlides, tot i que a vegades poden amagar els seus autèntics sentiments. L'òrgan predominant és el pulmó i un excés provoca indiferència per la vida o accídia, el pecat de la peresa vital. Es lliga amb el mite de Prometeu. Els estereotips sobre els britànics per fer riure els associen amb aquest temperament.
Així, l’interès de Barcelona per organitzar un jocs olímpics d’hivern als Pirineus, tant li tira l’esqui? tant li agrada Vaquèira? Que vols muntar les pistes Tibidabo Trampoline o les Collserola Snowboard, i la qüestió és saber si ho fa per empipar a Madrid, a la Botella, al PP o per ego personal degut al seu amor als esports de neu.
La bilis
La bilis o bilis groga és un humor calent i sec, ja que està lligat a l'estiu, on predomina el sol i el foc. Per això es poden encendre i tenir un temperament colèric, amb un excés de bilis s'arriba a la violència. Són persones dominants i passionals i sovint tenen interès per la religió. Són un arquetip freqüent en literatura i segueixen el mite d'Epimeteu. De la còlera deriva la malaltia del mateix nom o els còlics. El seu òrgan és la vesícula.
Vostè va generar aquest humor calent i en calent a tots aquells que desitjaven els jocs olímpics per Madrid, seguint el mite d’Epimeteu, que no va escoltar els consells del seu germà Prometeu i es va casar amb Pandora, amb un resultat , que desitgem no sigui de similar transcendència per a la capital de Catalunya.
La bilis negra
La bilis negra sorgeix de la melsa i està lligada a la tardor i a la terra. És un humor fred i sec que posa a les persones tristes, el seu excés desemboca en la malenconia o la depressió. Les persones que tenen molta bilis negra són també idealistes, irritables i apol·línies segons la dualitat clàssica. Moltes figures literàries, sobretot al romanticisme, s'ajusten a aquest patró, lligat a spleen(estat de malenconia) o avorriment, a la nostàlgia i al voler allò que no es pot tenir. Madame Bovary en seria un exemple.
Bilis negra sorgeix amb el seu desig arrossegar a patis veïns l'estat de malenconia de veure com a Madrid ho va intentar, Barcelona ja les va organitzar i vostè potser ni les arribarà a veure de nou, per blanques que siguin o les pinti de blaürà.
Tu Trias.
Com deia, Bon Dia i quan pugui més