Darrerament ni tinc temps ni tinc inspiració, estic més pels deures que em posen els professors, que per delectar-vos amb els meus pensaments abstractes, però sempre he volgut buscar la vostra implicació i portar-vos una estona d’alegria o simplement distreure-us amb les meves ximpleries.
Els que sou de Vilanova i la Geltrú, i em seguiu, haureu observat que els negocis dels xinesos minven, ho que va suposar l’avinguda Francesc Macià, la gran muralla vilanovina, comença a trontollar-se, ja han tancat uns quants i d’altres han crescut, coses de la vida. Com remarcables són les primeres passes per integrar-se a la vida social de la vila, del col·lectiu xinés, avui dia és molt més comú veure’ls passejar per la Rambla, amb els nens, seguts als bancs d'alguna plaça, és un bon símptoma, ja era hora que abandonessin l’hermetisme en el es trobaven, ara ja només falta que participin a qualsevol activitat més vilanovina, com el ball de Mantons o amb senyera pròpia a les Comparses, la pequinesa. Benvinguts al Garraf.
Des de que van tancar els forns del Escofet, no han parat de posar-ne fleques artesanes a Vilanova, totes presumeixen de qualitat en les seves farines, totes tenen una tradició artesana, totes utilitzen els millor ingredients, l’allau de fleques empastifa per voluminós. La majoria de fleques del Escofet han sigut recuperades pel Granier, però a l’ombra d’aquest han obert altres com Enrich a prop de la plaça de la Vila, una nova a l’antiga casa Soler, plaça dels Cotxes, una diferent al costat del Il Forno, una més meticulosa a la part baixa de la Rambla on estava el 24, una innovadora a l’avinguda Josep Coroleu, a més de l’ampliació que n'ha fet la fleca del Lild, llàstima que tot aquesta artesania tradicional vingui en cartró i amb el nom de Berlys.
M’agrada cada vegada més l’ambient de les terrasses al voltant dels carrers llindars a l’ajuntament, és agradable veure com la parròquia s’aplega al voltant d’aquest cafès, tasques, cerveseries, cellers, amb l’excusa d'anar ha comprar-ne el pa artesanal de qualsevol d’aquests exquisits obradors que han obert. Aquests locals tenen una semblança a les rodalies de La Grand Place a Brussel·les, amb la gran diferència, que allà adornen la plaça amb flors, i nosaltres de caramels, perquè som més dolços
Mai hagués pensat que el Celler Can Solà, trauria taules al carrer, l’ambient del celler sempre han estat les parets i porxos del propi negoci i de l’ajuntament, no m’ha agradat aquesta iniciativa, l’ha aprovada en Pep? queden lletges, anti-estètiques i no van amb ni amb tarannà del celler, ni en la naturalesa de la seva clientela, en comptes de taules, potser un petit obrador, per fer-ne la llesca Can Solà quelcom més que pa.
Com deia, tinc que continuar estudiant, bon dia, encara que sigui de nit, i quan pugui més
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada