Els títols de Príncep de Girona, Duc de Montblanc, Comte de Cervera i Senyor de Balaguer, són alguns dels nobiliaris d'en Felip de Borbó; com es pot extreure d'aquesta informació, aplega totes les demarcacions catalanes, tret de la de Comte de Barcelona, que pertany actualment al seu pare, i abans al seu avi, que va mantenir durant l'exili, mentre va governar en Franco, i després de la reinstauració de la monarquia, per concessió del seu fill En Juan Carlos ; es a dir que el títol de Comte de Barcelona s’hereta i va lligat a la Corona, tret com el cas del seu avi.
Actualment ens estan oferint una imatge més activa del Príncep, des de tots els sentits i aspectes, conseqüència directa de l’edat, embolics, incidents, actuacions i malalties pròpies dels moments de la vida de cadascú, i del seu pare en particular. Ens venen les característiques, enalteixen les virtuts, activen l’agenda d’en Felip, deixant de costat o fent unes aparicions lleus, per no quedar en l’ostracisme, a la resta de saga familiar.
Els darrers temps, l’Espanya de la corrupció ha esquitxat totes i cada una de les forces institucionals, des de la monarquia fins les petites institucions culturals, ens falten que un dia d’aquests apareguin en ONG i Sindicats, cosa que suposo no transcendeix, per que hi ha vaques sagrades o murs més alts, força atractius com per parar-ne.
La família real té el seu propi cas, és el Duc consort de Palma, un atractiu noi de quaranta-cinc anys, esportista, economista i coneixedor de les seves virtuts i capacitat en l’entorn que es maneja, davant la facilitat amb que se l’obrien portes allà on anava, va estirar massa, i al final sempre hi ha algú amb qui no es conta i l’acaba.
Al principi de la relació amb l’infanta Cristina, com casualitat de les circumstàncies, d’edat, mons coincidents, estructures, es va establir una bona relació entre el Príncep i Iñaki Urdangarin, i d’aquest últim i la resta de família real; el noi tenia maneres i voluntat, però el temps passa, la família s’incrementa, els problemes floreixen, les despeses augmenten, així que el noi va confondre i oblida les maneres que tant estoicament va mostrar en primers moments, i fruit d’aquesta simplicitat, va errar camins i implica o implicat a o per altres, en negocis difusos, que l’han dut fins els jutjats.
El resultat és que cadascun dels cunyats, ara té una tasca diferent i la relació no els aplega en lloc i moment, pel qual se’ls veu en les antípodes dels primers dies, en Felip, pendent del que resolguin les altes assessories en quan a la successió del pare, en cas d’abdicació, i en Iñaki, pendent de que passin els dies, per si prescrivissin, i no apareguin més detalls dels seus tripijocs.
L’Iñaki intenta per activa i passiva desvincular-se del seu soci confabulat, i aquest cada vegada l’implica més, així treu a llum pública els missatges que es transferien, i alguns han vist la llum com el Duc “em-Palma-do”, això explicaria totes les actuacions anteriors, doncs és breu, concís, clarificador i definidor de que Corrupció és cosa homes, mascles i espècies humanes.
Com deia, Bon Dia i quan pugui més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada