Avui encetem setmana, i com retrospectives tenim el sostre del Castell de Montjuïc amb vistes a la Barcelona dels meus recorreguts, aquelles sortides nocturnes, que només em mostraven una Barcelona perfilada per les llums, i gaudia amb salut esportiva.
El tema que avui em passa pel cap és vinculant a darrers escrits, per què no deixa de sorprendre'ns que dia darrera dia, són cada vegada més els casos de corrupció i blanqueig de diners que afloren a la llum.
Podríem pensar que no tots són justificats, podríem pensar que no tots són amb coneixement de causa, però arribats fins aquí, tots aquests pardals, que cobren de l’administració pública, que sufraguem tots quants vivim en aquest país, ens agradi o no, ens prenen el pèl, ja que fan servir la confiança que dipositem en ells per enganyar-nos, a més de cobrar i disposar d’un treball, per el què se’ls paga, si no són el suficients hàbils per desenvolupar aquesta tasca en dignitat i cura, doncs són tant ingenus, que es dediquin a un altre labor, ja que com responsables que són, han de respondre davant els fets que s’esdevenen, i no solament per vacil·lar i posar la mà, si et paguen per responsabilitat, respon amb solemnitat.
Un fet destacable de la corrupció és que la nominació és femenina i la practica només es coneix la masculina, tret d’unes bosses del país de la taronges. Deu ser el tarannà de l’espècie, és tant senzill com pensar que abans de ficar-te en un merder, conèixer els valors reals de les conseqüències, si no necessites, per què vols? si ell que vol blanquejar no ets tu, per a què et serveix?, si el teu estatus és mereixedor de respecte i admiració. Tu sols els interesses per els seus jocs bruts, i el que et diguin que és bo per el teu barri, poble, ciutat o país, és mera fantasia, que gestioni ell la procedència dels seus estalvis.
Quan es permetia la publicitat de begudes alcohòliques a televisió, havia un brandi amb el eslògan “ Soberano es cosa de Hombres” però un detall, ho canten dones; fixa’t com van caient un darrera d’altre, i en canvi les dones escassíssimes, i en segon pla, per alguna raó la corrupció te nom de dona i la practiquen només els homes.
L’única cosa positiva que teniu els corruptes és que en temps de crisis, amb poca feina, vosaltres doneu treball a jutges, policies, fiscals, advocats, administratius, comptables, auditors, mitjans de comunicació, humoristes, guionistes, i un llarg etcètera, us hauríeu d'agrupar com col·lectiu, per explotar els recursos naturals que disposeu, versant unes SGAE, de la corrupció, amb manuals, idearis, comptabilitats, en fi tot el que competeixi el vostre ram, com primer president podeu agafar-ne un gendre reial o l’ex-president anterior de les SGAE, si us fieu entre vosaltres.
Com deia, Bon dia, quan pugui més, i a les meves lectores, no interpreteu confusament les meves paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada