Amics

Bon Dia :
Tots tenim un passat, aquest pot ser mes actiu, recordat, divertit, però real.
De petit recordo el barri on vaig créixer, no gaire lluny d’on som ara, recordo algun company d’escola, encara que no tinc tractes amb ningú en particular, no puc parla d’un amic en concret, no puc presumir de tindre, el amic/a de petit, que he mantingut i consolidat durant aquest període de temps, no sé si el necessito, dubto com seria aquest, si existís, però recordo haver jugat molt al carrer, no m’agradaven els  separatismes, desconec si, per cultura o incultura, havia entre nois i noies, els jocs tenien de ser diferents, enfocats cap a un posicionament en la societat, per raó de sexe, fins i tot els primers anys de col·legi estàvem separats per classes de nois i de noies, en col·legis mixtes; havien col·legis de nois i de noies, que també es separàvem per religiosos de masculins i femenins.
Recordo la manca de recursos econòmics, però visquérem feliços, les petites coses, sense valor material, que omplien la nostra vida, valoràvem  el respecte, potser els  grans eren més enfurismats, els valors d’ells, l’orgull, la imatge, la responsabilitat , la paraula tenia un significat, que ara s’esfumà, però també tenien una manera molt troglodita de resoldre els conflictes, a cops, encara que normalment,  ningú més se ficava, se’ls deixava fer, i el cansament, les ferides, la sang, els hematomes, o si no, quant la cosa s’allargava molt, els mateixos amics, els feien desistir, però sembla que la cosa acabava aquí, i en deixar de dirigir-se la paraula, mentre nosaltres jugaven amb els estris de l’època.
Com no participava gaire al joc masculí col·lectiu, preferia ajudar la mare, en la compra, i en alguna petita tasca domestica, sempre vaig tindre clar que els grups dels nens no m’agradaven, els embravits, la supremacia masclista, ni els de nenes , per saber o fer-se la més bonica, no es diferenciaven, uns  galls i elles nines d'aparador, no m’omplien, així que al voltant dels 11 anys em va sortir una feina en una botiga, com ajudant del botiguer, l’ajudava en tot, al mateix temps que em formava, i clar vaig perdre el fil amb el barri, tant mateix, que vaig conèixer altres persones i nens, però vaig deixar de jugar a la plaça i carrers del barri, els dies que no treballava, no sabia on anar a jugar, a casa em trobava fora de joc, no participava dels mateixos gustos, no tenia un espai per mi, així que entre treballar i estudiar vam passar l’adolescència.
En aquells temps, cada un tenia una posició a la societat, el carter, l’escombraire, el repartidor, el metge, etc., tu triaves per la teva vida professional, t’instruïes, et formaves, per després poder exercir per la teva vocació, no sempre podies triar, no sempre tenies capacitat intel·lectual, ni econòmica, com per portar-lo fins al final, per que obstacles al camí, sempre han hagut, al mateix temps que un vegada et ficaves a una feina o et marcaven amb alguna identitat, pel motiu que sigui, no te’l treies damunt, un vegada acabats els estudis primaris, la EGB, amb la titulació, vaig estudiar BUP, però a casa, no podien mantindre el cost dels estudis, la feina que tenia en aquell temps no em permetia per qüestió d’horaris estudiar, així que vaig deixar d’estudiar.
Els amics que no tinc, els he compensat amb coneguts i persones a les que estimo i omplen la meva vida, mai m'he plantejat segons quins detalls al respecte, però un fet és segur, que l’amistat és cosa de més d’un, i sense aquets dos o tres, o....., difícilment estaré amb desacord amb mi mateix, al temps que a partir de dos, les amistats són complicades.
Com deia, Bon Dia, i demà més.