L'hora del cafè

Avui, ens informa “El Periódico de Catalunya” que menjar  nous millora la qualitat del nostre esperma, això si, no fa referencia al tipus de nous, ni a la procedència d’aquestes, per que no deu ser el mateix menjar-ne, una nous Europea, una Japonesa, una Ceniciento, una Negra, o una Califòrnia, i dintre de les europees, la Pacana espanyola, la Parisenca francesa, la Sorrant italiana, la Pere californiana o la Nord Down  anglesa, tampoc fa referencia si la closca te qualsevol incidència en el resultat, de totes formes, sempre s'ha dit que a pelar-la a un altre lloc, pel que no fan falta estudis per saber que la nou i la virilitat sempre han anat de la mà, sense més comentaris.
Pensant sobre les nous, m’ha vingut a la memòria frases o productes alimentaris que tenen una relació amb els dia a dia, i ens serveixen en safata:
           Això són figues d’un altre paner
           Amagar l'ou
           De pa i porta
           De pa sucat amb oli
           Descobrir la sopa d’all
           El rovell de l’ou
           Ésser de la ceba
           Ésser la xocolata del lloro
           Fer el préssec
           Fer figa
           Fer un pa com unes hòsties
           Fer uns ulls com unes taronges   
           Haver begut oli
           Haver-n’hi per a sucar-hi pa
           Lligar els gossos amb llonganisses
           No dir ni pruna
           No ésser ni carn ni peix
           Per pa i per sal
           Pesar figues
           Posar-hi més pa que formatge
           Remenar les cireres
           S’ha acabat el bròquil
           Saber quin pa hi donen.
També, s’ha relacionat el marisc com afrodisíac, així tenim , l'escamarlà, el llagostí, la cloïssa, la rossellona (xirla), el percebe, la gamba, els musclos, etc. que a cada qual agrada amb salsa o sense, i l’anxova, a més dels aromes i sabors del mar, donant el nom i els plaers saborosos.
Al mateix temps que fruites i hortalisses fan el deliri de postres i berenars, els productes de terra i mar, sempre són ,una alternativa.....
Com deia, Bon Dia, i demà més, el que no feia menció “El Periódico” era com s'havia o no, de pelar.