Em sap molt greu haver-vos indignat, més quan les meves pretensions eren a les antípodes dels fets que han desencadenat aquesta situació irreal, que desitjo sigui eventual i anecdòtica.
Sempre he sostingut que un és amo dels seus silencis, i esclau de les seves paraules, igual que qualsevol acció té unes causes i unes conseqüències, i acollint-me als arguments postil·lats, abans de continuar, vull reiterar la meva bona causa per defendre allò que jo considero una reflexió, que pretenia compartir amb vosaltres com un moment distés, iguals a d'altres que hem viscut des de l’instant que ens vam conèixer, però que ha calat d’una forma distinta a l’idea inicial.
Per a mi, i allunyant-me de la carnassa que sembla heu hagut de suportar, sou un fenomen atípic, digne del respecte i consideració, que sempre us he brindat, ja què per sobre de rols, estereotips, i interessos econòmics i o socials, heu consolidat al llarg de les vostres vides la amistat i el respecte mutu, que tant escasseja avui dia, aquí us haig de donar la raó, perquè jo, al igual, he jugat amb aquests pilars, donat que vaig recrear una situació, torno a insistir, distesa i alegre, sense cap més pretensió i sense avisar-vos prèviament, a vosaltres que heu sabut compaginar i interrelacionar vida laboral, pública i privada, però torno a insistir què, tants dies sense veure-us plegats em van inspirar en el cafè que vau poder llegir.
Agrairia en els interlocutors que m'han inspirat en aquest manifest, tinguin a bon recapte, informar als interessats de la seva existència al peu de la lletra, sense additius ni conservants.
Com deia, Bon dia, i quan pugui més.
P.D. L'original ha estat esborrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada