Maherene

Bon Dia

El marit de Donya Pura, Purita per Don Ivan, és Don Pedro, aquests vivien a la casa d’alt, mentre que don Ivan vivia la casa Gran. No conjugava donya Pura amb el seu nom, se’n podria dir que convergia més amb Purita, vist el benefici que treia don Ivan, agraït per la susdita, discrepada pel rol assumit, però beneficiós al cap i la fi, de manera que conegut per tots, menys per don Pedro, que gosava entendre i veure aquestes practiques com naturals degudes als estaments socials, ell mateix va intentar cert afer, convençut del seu elevat estrat, però com un sant innocent més, víctima de la hipocresia existent. 

Bon dia Sebastià, o bé com va dir en Josep Lluis Carod Rovira, Sebastian aquí i a la Xina Popular, em remeto a tu per agrair-te l’esforç que fas en llegir-me, malgrat no ser aquesta la teva llengua nativa, però que la definiré com materna, per l’acolliment que ens ha donat, aquesta terra, a tots nosaltres inclòs a tu; aquesta terra a la que tant crítiques i més estimes, encara que no ets conscient, igual o més que la teva terra natal, Extremadura, la que vas haver de deixar, per a venir-ne aquí,  ja què aquí se’t va acollir , i aquí has continuat creixent, i aquí han nascut els teus fills, i aquí t’has integrat i aquí has fixat la teva residencia, i això no ha significar un trencar amb les teves arrels, ni en el passat, però si hauries de considerar, que aquesta terra, no és una història de bons i dolents, que les persones que hi vivim no som opressors sinó que tenim altres maneres per a entendre’ns, per a desenvolupar-nos, per a relacionar-nos, què pot ser es comprendran, o no, però molt valorades per la majoria de nosaltres, i respectuoses amb la resta, tot i què no estaràs d’acord.

La novel·la “Los Santos inocentes” segons expliquen alguns analistes, està ambientada entre els anys 1962/63,  el marc definia qualsevol latifundi en terres extremenyes o salmantines,  properes a la frontera amb Portugal, i això passava mentre molta gent marxava, de la seva estimada terra, per no dir fugia de llocs com aquests i similars, molt estesos per la península, a la recerca d’una vida millor per els seus i ells mateixos, veient-se  reflectides en les seves expectatives d'una millor qualitat de vida. I tots els que van marxar, van plantar arrels, van créixer, i alguns amb majors expectatives van travessar més enllà dels Pirineus per arribar als indrets més insòlits i desconeguts, aleshores d’Europa.

Sebastià i ara que farem, per una banda ens trobem amb la fortalesa de les immigracions que envaeixen Europa d’Algeciras a Estambul, i les Canàries de retruc, emulant histories que fa cinquanta anys ens eren habituals, una Europa econòmica proteccionista, de la què som part activa, tractant de frenar-les, uns països desbordats que manipulen i utilitzen aquests fluxos en favor o contra de què? Hi ha por, hi ha temor envers aquestes persones que cada dia es juguen la vida per aconseguir trepitjar territori europeu, fugint de guerres estúpides o comercials, de fanatismes religiosos, de la por, la fam, la misèria, arriscant el que més valoren, la seva pròpia vida, en post dels seus i ells mateixos, com els nostres pares i avis, i aquestes persones només s’estimen assolir un so de pau, de solidaritat, ja què aquests èssers humans només copien rols ja establers, ja que som nòmades per naturalesa i immigrants per necessitat.

Sebastià demà potser escriuré a Maherene (nom africà que significa perdona’ns), ell viu ara a Salt, però ell no ha entès que Catalunya és un petit país al nord-est de la península ibèrica, territori integrador, amb llengua pròpia que compagina amb d’altres idiomes, què a més té una cultura singular, i una pluralitat política i social, així com ell o els seus ancestres van ser víctimes d’espoli, van ser víctimes per la colonització, van ser víctimes de... i li hauré de recordar que els catalans també tenim drets i deures, ja què sembla només compten els deures.

Bon Dia, i quan pugui més.