La saga

Bon Dia:

No diré que després d'un període de reflexió i maduració tingui jo flamants idees i conceptes renovats per tornar al cuso, sinó què per contra aquest buit va respondre més a una necessitat de temps que vaig dedicar als meus estudis, que ara posposo fins a setembre. De mode que Bon Dia.

Mentre perduraven els silencis d’aquestes setmanes, per cert molt atrafegades políticament parlant, hem vist en bona mesura l’aparició i irrupció de partits polítics que trenquen l’hegemonia del bipartidisme, més en el cim de la dreta que sempre navega i actua en bloc, tret alguna branca extrema, que els mateixos apaivaguen, però sobta que un partit de centre dreta, i arrels catalanes, que basa els seus continguts en la transparència, per inexperiència, és a dir, el no tenir bagatge de governabilitat, que  sigui un dels artífex de la hecatombe que arrossega la dreta espanyola, no han estat pas els partits assembleistes, ni les esquerres absolutistes les que han menyscabat la seva trajectòria, ja que aquests, a manca d’un tronc o columna que consolidi tota la seva energia, seran víctimes, o bé de la pròpia estructura, o per contra dels egos o lideratges que hom vol tenir o mantenir. I són aquests  mecanismes de funcionament, els estaments i les altes esferes les que permeten l’estabilitat, ja sigui en un cantó o un altre, encara què també són elements de càstig, ja sigui per anquilosament reiteratiu i constant, per la desmesurada manca d’adaptació i innovació, com excés de supremacia. 

Massa corrupció, massa concentració de poder, massa manipulació dels mecanismes d’estat, dels mitjans públics de comunicació, de... , sempre han deixat herència, perquè al cap i a la fi, mai satisfan a tots i molesten o perjudiquen a molts.

 Els resultats electorals del passat cap de setmana trenquen  l’hegemonia de molts ajuntaments i alguna comunitat del partit popular a les Espanyes i Catalunya, és com que vist el cas Pujol, la ciutadania volgués evitar l’engreix dels ara governants i individus en actiu, com una mena de regeneració o depuració, i hagués elegit un nou detergent , com expressió, però tampoc ha de ser una escabetxada, no és millor solució la més radical, per més coherent que sigui, de manera que si s’opta per la decapitació o bé algun símil, s’està actuant, en certa forma, amb el mateix tipus operantis anterior, però amb diferents estaments, si que aquests anteriors es van encebar amb els més vulnerables, els més castigats, els més necessitats, i que aquests mateixos governs només es preocupaven de sortir ben parats a la foto de rigor, de mantenir satisfets als seus amics, i qui sap si caps a l’ombra, només cal mirar la banca, perquè són masses els que han fet de la política la seva professió, veritat és que han de passar per les urnes i no tots superen l’obstacle, però en el període curt o llarg sempre fan amics, per les bases desconeguts, que els facilitaran el seu retorn a la vida privada. Qui es recorda ara de Zaplana, l’home totxo.

Com deia, Bon Dia i demà continuaré...in English To be continued