M’era exactament igual el resultat del partit d’ahir, no m’interessava el resultat, com podia atreure’m, si el títol en disputa era la copa de sa majestat Felip VI, la primera i sonada , vist ho vist, i escoltat ho que vam sentir. Fins i tot, em va deixar mal regust de boca, doncs l’afició de l’Athletic la mereixia per punt d’honor. Què puc dir, si les darreres hores Barcelona han estat una festa blanc-i-vermella, on no s’han de destacar cap incident de rellevància, on han conviscut i celebrat amb entusiasme ho que per ells hagués significat el triomf, i posterior celebració 31 anys després.
Agafant paraules de Joan Gaspar, gràcies Florentino, no saps el franc favor que ens ha fet, ja què no hagués gaudit mai d’aquest magnànim espectacle de concòrdia i esport, i parlo d’esport per la conducta irrefutable d’ambdues aficions i concòrdia per la sintonia latent i existent entre elles, mentre determinats elements abans de la disputa, -i permeteu-me que utilitzi la paraula que en Rajoy ahir va fer servir per excusar la corrupció al seu partit, és a dir “martilleo”-, doncs ens han estat “martellejant” amb ho que ells consideren un deure i jo en canvi discrepo, doncs per a mi el dret d’expressar-me, no té res a veure ni amb violència, ni racisme, ni xenofòbia i molt menys amb la intolerància, factors determinants . S’han respectat totes les regles del joc, s’ha mantingut un clímax d’esportivitat, no s’ha agredit ningú, no han hagut altercats policials, no han hagut manifestacions populars, ni trencadisses, ni corredisses, ni paraules ofensives, ni .... i hom no pot xiular, perquè? Igual s’ho haurien de fer mirar, ja que certs extremismes s’equiparen a temps remots o no tan llunyanes cultures existents, no viscudes per un, però si en la memòria de molta gent major que les va passar molt putes, i disculpin l’exabrupte, per la intolerància, la violència, i la xenofòbia usada per dictadures com la de Miguel Primo de Ribera, avui noticia per la xiulada d’anit, i que molts esperen que acabi, com aleshores, en sanció al club blaugrana, suposo que el tancament no, perquè com ara ho que preval és l’economia, la pasta és la pasta, i així aquests defensors dels cultes ancestres, senyeres ibèriques i pàtries en blanc i negre, seran feliços, encara que com diu el president Mas, això encoratgi més a les masses socials per l’efecte bumerang.
Afició de l’Athletic, ànims, però Messi no és ni espanyol, ni basc, ni català, és diví. Una abraçada, i ens trobem per a una propera xiulada, i per a els meus seguidors, Bon Dia, i quan pugui més
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada