Tot i que encara és fosc, i l’obscuritat no em permet veure la lleu pluja que cau, abocat a la finestra tractant de discernir a través dels vidres humits i emboirats, com serà el dia que neix, i evitar els records d’altres dies similars. És llavors que anuncien per la radio la desfilada militar del dia de la hispanitat, és llavors quan veig al ministre de l’interior celebrant el dia de la policia, el dia de la guàrdia civil, el dia de les Espanyes, acompanyat pels càrrecs dels diferents cossos policials, amb tricornis i barrets de plat, amb talls de cabells a navalla, i colls rasurats per mostrar-ne a l’aparador, bigotis retallats, d'aquells temps ja passats, brillantines per l'ocasió, el que es tractar és d'impactar, desprenent olor a Varon Dandy, i amb edat de jubilar, i és llavors, que encara no he despertat, que tinc els mateixos dubtes com si encara fos nen, el fet em recorda aquelles nits que el meu pare em deia Ignasi ves a dormir, que sinò vindrà el papus i et deixarà estabornit, però aquest no venia, i ara ser el perquè, i no pas per fer-li cas al pare, més aviat perquè era sempre de nit.
L’altre dia en el tràfec d’aula a aula, al seure a cadira, mentre el professor començava la lliçó mirant el taulell, vaig observar que estava ple de dades, la classe anterior devia ser d’història, i dels gargots es deduïa que parlaven de l’antiga Grècia; de les notes i esquemes ressaltava un que feia referència a la classe política corrupta, de les manipulacions del poder, simple de mi que pensava que la corrupció era qüestió d’ara i només quatre espavilats d’aquí, abans que nasqués Jesucrist ja existia, i el més curiós és que no s’eradica, és com els dolents i els bons, de manera que han passat tres mil anys i segueix endavant, és què potser ho ensenyen a les aules universitàries?
Aquest fet m’ha deixat kaó, el meu cos no surt de l’astorament, i això passa mentre la ministra de Sanitat, ja no riu, doncs els viatges a Disneyland Paris, les festes amb confetis, que pagaven els Gürtel, les entrades per veure la final de Flashing Midos, que carregava com despeses de representació a l’erari públic, etc. li han donat l’esquena i els problemes floreixen, fins al punt que com no dona la talla, l’han tret del mig, però manté el ministeri, i que perduri com insígnia desvergonyida d’un poder tant fosc com el dia ennuvolat d’avui.
Serà què per acaparar i mantenir l‘interès has de caure en la corrupció, o bé és què aquesta forma part dels nostres gens? Com deia, Bon Dia, i si algú m’ho pot explicar, ho escoltaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada