Bon Dia:
Segons diccionaris.cat al mot gall se’l poden
atribuir diferents significats, entre ells:
- Au domèstica mascle de bec curt i plomatge llustrós abundant, que té una cresta carnosa vermella sobre el cap i esperons llargs i punxeguts a les potes.
- Peix marí comestible de cos comprimit, boca gran i amb els dos ulls al mateix costat.
- Nota aguda que emet una persona sense voler en parlar o en cantar.
- Home que pretén sobresortir entre els altres, presumint o vanagloriant-se excessivament de les seves qualitats.
De manera que gall a més de ser i tenir
significat propi, constitueix el lexema d’un grapat de paraules que
majoritàriament volten l’au gregària ja sigui per raons fisonòmiques o ben al
contrari per motius més lloables i característics d’aquestes aus gal·liformes.
Pel qual un fet tan eloqüent com presumir
massa de les pròpies qualitats davant dels altres, especialment de la força o
valentia, típic en gallines i galls, les unes per delatar la posta de l’ou i
els altres per augmentar-ne l’ego es coneix com gallejar-se, a diferència del
castellà que fa servir el gall indi (pavonear-se), però de la mateixa família
Phasianidae.
En el mateix context apareix gallard, que és
ser valent i noble en la manera d'actuar, així com el fet de tenir o posseir un
bon aspecte, com desenvolupar-ne i mantenir moviments elegants, per aquesta raó
gallardia és l’acte o visibilitat del gallard.
En canvi un gallaret és la flor vermella i
molt delicada, silvestre, que creix a la primavera a les terres conreades,
també coneguda com rosella, no confondre amb figaflor, ja què aquest és el
fruit propi de la figuera o una persona tova de caràcter i energia, poc ferma i
molt influenciable, res que veure amb el gall.
En un altre contingut s'exposaria gallardet
que és com se’n defineix a la bandera o insígnia llarga, que acaba en punta i
que es penja als pals del vaixell com a senyal o com a distintiu.
Rere aquests arguments i exponents, s’extreuen
conclusions molt definides i degudament contrastades sobre el paral·lelisme del
pollastre i gall, com també de grífols, plançons i capolls, encara que fugint
del gall per retornar al guirigall (confusió provocada per un grup de persones
que parlen i criden al mateix temps) en el que esteu atrapats tractant
d’esbrinar on vull anar a parar, doncs bé no ho tinc gaire clar, però el pollastre a l’ast, que ve d’asta, és un
gall rostit, que s'elabora omplint-lo
amb llimona, farigola, romaní i abundant pebre i sal, ideal per menjar-ne amb
patates xips i cava del barat, sobretot dies com avui diumenge.
Com deia, bon dia i bon diumenge, encara que
no he trobat el significat ni la traducció de Gallardón, que tot i tenir la
mateixa arrel no se ni on ni com ubicar-ho ni plantejar-ho, malgrat ser l'intenció inicial.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada