La família bé, la resta tan be.

Bon Dia:
 Eclipsat pels afers dels Pujols, se m’han acabat tots els diàlegs, al temps que mai com ara es pot observar els desitjos de venjança, considerant aquest mot massa extremat per determinar els recels, aixecats per nosaltres, els catalans, en la resta de comunitats de l’estat, i algunes en particular, raó per la qual mesuro el contingut de la paraula per rebaixar-ho a desig de reny, càstig, escalivada, o admonició, per satisfer egos reprimits o exaltats en certes celebritats locals.
Tinc tants dubtes com poques respostes, ara bé sempre he pensat que el temps col·loca tot al seu lloc, ens agradi o no, la qüestió és com i quan, de igual manera que la mare naturalesa ens permetrà conèixer-les amb certesa o contràriament ens ho privarà, donant-les per raonades o majoritàriament falses, i aquí neixen les meves suspicàcies entorn el moment, assumpte, i subjecte, donat que l’impacte mediàtic i social, ha sacsejat tots els fonaments de la ciutadania catalana, com la seva història recent, perquè l’expresident Pujol simbolitzava respecte, coherència i honestedat, ja què el seu discurs sempre era acollit amb consideració i respecte.
Vull pensar que rere aquesta confessió del honorable, entre cometes, encara s’amaguen algunes raons que justificaran l'enrenou creat, no puc vaticinar ho que desconec, però les similituds prèvies i històriques són bastant significatives, ja què van desencadenar l’abdicació de Juan Carlos I, i la coronació de Felip VI, de la mateixa manera que aquest afer afectarà d’una forma o altre  la cada vegada més imminent consulta del 9N, donat que en mode retroactiu es repeteixen els components, tot i que amb diferents models i personatges, només heu de recordar la petita disculpa reial del “ lo siento, me he equivocado, no volverá a ocurrir”, com acostumar a passar, ja sigui per uns fonaments o altres, Espanya es troba a la cua d’Europa per raons físiques i una anys endarrerida per raons òbvies. En l'esdevenir dels últims anys es visqué la millor època del benestar, i amb l’entrada al segle XXI, va començar el retrocés, i com fermall d’or, se’n destapen afers per entorpir possibles innovacions en el mapa ibèric, com s'accelerà canvis per consolidar-se i despistar l'oponent, furgant entre les entranyes per desprès exhibir-les, ara que cadascú tregui conclusions.
Si voleu jugar a trobar símils entre la Família reial i la família Pujol, jo trec fitxa amb Urdangarin, que jugui el següent....observareu com van repetint-se els elements, el Millet , la Corina, la ex-amant, Felip VI, Oriol Pujol, i així successivament, només hi ha una petita diferència que la cara d’en Pujol no surt a les monedes, i que l’Oriol no serà president de Catalunya i en canvi George W. Bush si ho va ser dels EEUU, com ho va ser el seu pare.
Concloent que la pasta alimentària majoritàriament té nom de pollastre, gall d’indi, esquirol, etc. havent estat i sent Catalunya una de les principals factories nacionals, per ho qual no hauria d’estranyar que se’n bellugui tanta pasta entre la citada i l’estat Andorrà, mancat de recursos com blat, i no tenint efígie per posar a la seva inexistent moneda. I com en l’oca, d’oca a oca i llanço perquè em pertoca, Bon Dia.