Del que passa oncle al fins ara Lucas

¡Que pasa tío!

Bon Dia:

El Govern aprova una nova normativa de qualitat per al pernil ibèric, només hi haurà tres denominacions: de gla, d'engreix de camp i d'esquer. Feia temps que no apareixia Cañete el ministre del ram, i ho solemnitza amb una retallada en els tipus de pernils, ara duran brides de colors i s’elimina el pernil d’enceball, el que millor s’adaptava a la seva fisonomia Sr. ministre, sorprèn la il·lusió que mostrava la Soraya amb els ronsals a les mans, lluny dels plors i despentinats habituals. 

“Hasta luego Lucas”- frase lapidaria del gran Chiquito de la Calzada, és ho que devia pensar el ministre, mentre exposava les raons dels canvis en l’etiquetatge i l’adéu a enceball, varietat de porcs ibèrics, que varia l'alimentació en els mesos anteriors a la matança, ja que es realitza a base de pinso en lloc de gla, ho que fa que després els seus pernils siguin d'inferior qualitat.

Darrerament es sent molt la paraula marca Espanya, raó per la que  es vol destacar i donar un segell de qualitat al país, interior i exteriorment, preocupa molt la imatge, però el govern, la corona, i certs partits polítics, que viuen de subvencions i dels impostos de la resta de ciutadans, deuen tindre ho que abans es denominava butlla de composició, doncs no respecten les regles del joc i van a la seva, però la marca Espanya oblida fets històrics com el- que passa “tío”-. Tío, paraula utilitzada per referir-nos a qualsevol cosa que es mogui, quan no coneixem el seu nom, o ens dóna mandra pronunciar-ho. Un tío pot ser el teu oncle, germà, primer, cosina, neboda, avi, àvia, cap (millor pensar-li-ho abans de cridar tío al teu cap), amic, coneguda… És freqüent escoltar frases del tipus: "Eh tío, tío, que et passa tío”.

Ara l’infanta Cristina, segons el seu advocat, resulta podria haver signat documents que li traspassava el seu amor, l’Iñaki, per amor, “Ay, amor de hombre, que estás llegando y ya te vas, y una vez más, vuelvo a firmar, quien me obliga a continuar sin preguntar”, (Mocedades 1982). Però per amor a què? a la bona vida, al seu espòs, això és marca Espanya. El jutge Castro deu ser d’una flegma diferent, l’home ha anat fent, amb rigor i sentit comú, cosa estranya avui dia, no ha entrat mai en polèmiques, tot i les traves, i  dificultats.

Continuant amb les qualitats dels productes espanyols, la marca Espanya, hauria d’imitar als elaboradors de pernils i donar una icona segons el tipus de marca Espanya que se’n volguí lluir, així la boina als marca Espanya autèntics, un enfilall d’alls marca Espanya als rancis, i un bombo com el del Manolo, pels incondicionals, sense oblidar la icona internacional per antonomàsia de la marca Espanya, El Xoriço

Com deia, Bon Dia, com passen tío! amb molt amor, signo com un senyor.