Bon Dia:
Els tretze ministeris del govern d’en Rajoy
són com les historietes de la contraportada del Tio Vivo, però que
contràriament a la revista no ens fa riure, més bé, ens deixen glaçats, com la
ministra Fàtima Báñez, amb la reforma laboral i la congelació del salari mínim
interprofessional.
Ibáñez, el creador original, es va veure
obligat a substituir el personatge de doctor Sonat, una mena de doctor Frankenstein,
que creava monstres horripilants però que sempre li sortien bonassos, per un
sastre desastre. El motiu del canvi, obligat per la censura franquista, va ser
que només Déu podia crear vida, mentre Gallardón ens canvia la llei
d’avortament i diu “la reforma de
l'avortament és progressista i no es tocarà”, potser aquest és creació
celestial.
A les
golfes viu Manolo, un pintor que es troba sempre assetjat pels seus creditors.
De fet, se li coneix com a deutor sempitern, i pels seus enginys, per escapar
dels seus creditors, i és precisament dels sablazos i enganys d'on obté el seu
"sou". I a la porta d’aquest, sempre es troba Cristóbal Montoro,
Gargamel, ministre d’economia, disposat a recaptar el que sigui, fins i tot a
costa dels barrufets.
Al tercer pis trobem un maldestre lladre
anomenat Ceferino Raffles que no sembla poder deixar de robar coses inútils i
la seva fastiguejada enemiga, la representació de Barcenas, tenint la mateixa
vestimenta (antifaç, jaqueta i pantalons amb pedaços) i la devota Cospedal.
Al segon pis habiten una dona de la Societat
Protectora d'Animals, eterna amant dels animals, que no deixa de canviar de
mascota (normalment gats però ha tingut fins i tot una balena) ni de tenir els
més variats problemes amb elles, i el
president de la comunitat, Mariano el titella, l’home despreocupat, compartint pis amb Guindos el tresorer i Pedro Morenes el vigilant.
L'apartament contigu ho ocupen una dona i els
seus vicis, incorregiblement entremaliats, Ana Mato i els confetis, com ens
expliques el cost de les entrades al Open USA (6000€).
Al primer pis habiten, a l'esquerra un
veterinari no molt competent amb una variada clientela, José Ignacio Wert, espanyolitzar als catalans. A la dreta viu la
mesquina propietària d'una pensió contínuament superpoblada, Soraya Sáenz de
Santamaría, la plorosa de hòsties van hòsties venen, en què destaquen, els
intents de la dona per allotjar més inquilins, mitjançant estrambòtics i
draconians mètodes.
A la planta baixa trobem la botiga d'ultramarins
del ministre d’Agricultura, pesca i alimentació, un desconfiat botiguer que
sempre troba maneres d'enganyar a les clientes amb el pes i la frescor de la
mercaderia (encara que de vegades li surt el tret per la culata), Miguel Arias
Cañete i els iogurts caducats, fa temps que no en parla, s’haurà ennuegat.
Al costat, la tafanera portera de la
comunitat de veïns, xal, davantal, faldilla fosca i escombra. Però no acaba
aquí la cosa, perquè enfront de la porteria habita Don Fura, ni més ni menys que
en una claveguera, que possiblement li fos llogada per la propietària de la
pensió, Jorge Fernández Díaz, defensant el projecte de llei de seguretat
ciutadana, sovint apareix comentant els seus problemes amb la portera,
generalment sobre transeünts despistats que cauen pel forat de la claveguera, o
sobre els intents d'una sèrie de rates, que viuen al pou, per disputar
l'habitatge.
L'ascensor de l'edifici, tot i ser inert, és
també un personatge per dret propi doncs, de la mateixa manera, pateix les més
diverses peripècies i fenòmens. Tan aviat no funciona bé, com és robat, com està
en reparació, i és substituït per variats mètodes alternatius (com un canó o una
manxa gegant per impulsar els viatjants als pisos superiors), també és reemplaçat
per noves versions encarregades a variats constructors (com un fabricant de
jocs d'escacs, un de pompes fúnebres o un vidrier, els quals preferiblement
proporcionen a manera d'ascensor una torre, un taüt i una ampolla gegant), Ana
Pastor i les infraestructures inacabades e innecessaries
També cal posar atenció a l'aranya de l'escala,
que cada vegada es disfressa d'una manera diferent, fent alguna aparició
esporàdica en aquest lloc, José Manuel García-Margallo.
I per tancar la llum, el ministre Soria,
ministre del ram, que ens va donar una lliçó sobre les pautes del rebut, que ni
ell que les llegia les entenia, ni les entén.
Com deia, Bon dia, la casa oberta del 13 rua
del Percebe, la millor comunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada