Casualitats, eventualitats, desordres, que sap un quan rep una noticia, una informació, encara que aquestes poden ser grates, malparides o simplement sense comentaris.
L’alcaldessa de Madrid convida l’alcalde de Barcelona al “relaxing cup of cafè con leche”, i aquest li recorda que “A Espanya, només hi pot competir Barcelona. La marca Barcelona és més potent que Istanbul i gairebé tan potent com Tòquio.” I per rematar-ho inicia el procés de fer uns jocs olímpics d’hivern als Pirineus, amb la capçalera de Barcelona.
Dissabte passat Sergio Ramos, i la seva parella, Pilar Rubio, van decidir sopar Sushi, plat d'origen japonès a base d'arròs assaonat amb vinagre d'arròs, pastat amb forma d'una petita mandonguilla i recobert (o envoltat) de peix, marisc, verdures o ou. Aquest plat és una delícia de la gastronomia japonesa. I per compartir un moment tan entranyable van penjar la foto a Twitter. On jugues Sergio? Que tires els penals fora, se’t cauen les copes de les mans, i felicites a les campiones del món de Waterpolo vint-i-quatre dies després.
Sóc un fan d’en Sergio Ramos, no pas per res, però com ell ningú em sap fer riure, he arribat a la síntesis de que les seves ingenuïtats, producte de una transparència total i absoluta, no tenen marc comparatiu, en el seu palmarès figuren grans fites esportives com històriques, triomfs nacionals, pertany al grup de selectes que amb la selecció espanyola van aconseguir el títols de campions del món i d’Europa, però no sóc fan pel futbol més aviat per les seves distraccions.
A la televisió pública de Catalunya els dilluns al vespre, s’emet un programa satíric-esportiu, on en clau humorística i mitjançant gags s’analitza la jornada esportiva del cap de setmana, el nom és Crackòvia, derivació de crack, com figura estel·lar, atés de ser la segona ciutat en importància de Polònia, i les connotacions que això significa, doncs en to despectiu, els catalans a Espanya són coneguts com polacos, quan hauria de ser polonesos, i paral·lelament Catalunya com Polònia, i tot ve pel fet diferencial de la nostra llengua i identitat pròpies. I en sentit polític hi ha Polònia que és el país que pertanyen els polonesos i programa matriu de l’anterior Crackòvia, amb la diferència que aquest s’emet els dijous i els temes són sociopolítics.
I explico ho anterior per entendre una mica la ressonància i repercussió que tenen les enigmàtiques ingenuïtats que voltegen la figura de Sergio Ramos, personatge fix al Crackòvia, podrem veure com l’alcaldessa Ana Botella amb el relaxing cup of cafè con leche al Polònia i l’alcalde Xavier Trias a tots dos, ficant el dit a la nafra.
Com deia, Bon Dia, amb sushi, cup of cafè con leche i relaxi's senyor Trias.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada