El cafè amb llet d'Ana Botella Serrano i de Aznar

Bon Dia:
L’empipada que té l’Ana Botella envers els membres del comitè olímpic internacional, per no haver aconseguit la celebració dels XXXII jocs olímpics per Madrid, van deixar ahir una estampa hipòcrita del seu tarannà, dels seus millors guions, com quan Gonzo (periodista i col·laborador del programa “El Intermedio”) intenta parlar amb ella algun tema candent i tibant, i aquesta s’esfuma darrera els seus guardaespatlles.
Cup of Cafè con leche, Sra. de Aznar, no sóc jo el més indicat com per criticar la seva interlocució davant els membres del comitè olímpic, els participants en el Fòrum Europa, els mitjans audiovisuals, però em recorda una mica el de Pedro Almodóvar, en el Kodak Teatre,  recollint el seu Oscar i parlant de totes les verges espanyoles, amb la gran diferència que el Sr Almodóvar parla l’anglès correctament, és un comediant i que el seu discurs era a posteriori de rebre el premi que va servir per donar un toc de diversió, encara que confusa, de la realitat espanyola, als presents en  platees i grades, així els televidents de tot el món van poder valorar qui som en realitat.
L’empipada de no tornar-se a presentar al 2024 és una decisió molt aventurada i prematura, encara que pot ser dubtosa, ja que aspira Paris, que casualment celebrarà el centenari i intentarà donar els millors ingredients a la seva candidatura, i aquesta retirada pot significar por, pot significar, que no valora bé les seves cartes.
Alguns plats en calent no agraden, però una vegada a temperatura i amb gana són més suculents, el problema com ja li vaig indicar no ha estat la seva interlocució, encara que divertida i chachi,  el problema com vostè mateixa pot observar, del seu comportament, són aquest desitjos infantils de no voler acceptar que els altres també hi compten, el problema és que vostè i el seu equip volen el mateix tracte internacional que nacional, i passa que fora has de competir, has de respectar les regles del joc, no guanyaràs per disposar de majories partidistes o per ser més guai.
Donya Ana Botella, potser està molt acostumada a que per allà on vostè passa, sigui un camí de roses, potser tant servilisme cap a vostè i el seu entorn, degut a posicions històriques de membres de la seva família, potser el fet de estar casada amb José Mari Aznar, expresident  del govern espanyol, li pot semblar que aquests privilegis li són merescuts, ara bé vostè va rebre l’alcaldia de Madrid, per la dimissió del progre rescatat i ministre de Justícia actual, i per més inri no se’n presenta a la reelecció, per esgotament, que li passa donya Ana?
La veritat, és que vostè dóna por, la seva entrada al púlpit del Fòrum Europa volent-nos fer creure que vostè està per sobre del cup of Cafè con leche, no s’ho creu ningú i vostè la que menys, vostè a Buenos Aires va fer el que sap fer de Senyora de.... però no va fer d’alcaldessa de Madrid, ja que vostè no va guanyar unes eleccions pel fet de ser un bon candidat, va ser alcaldessa per les raons que siguin i Madrid es mereix un alcalde, no un cafè con leche.
Com deia, Bon Dia i quan pugui més