Bon Dia:
“En un
lugar del Madridismo, cual Mancha, no quieren mentarle, no ha mucho tiempo que
vivía un hidalgo de los de lanza en palabra, adarga antigua, rocín flaco y galgo
orador. Una olla de algo más vaca que carnero, salpicón las más noches, de
largueros y punto pelota, duelos y quebrantos los sábados, palabrejas los
viernes, algún palomino de añadidura los domingos, consumían las tres partes de
su hacienda. Tenía en su casa a Karanka, que pasaba los
cuarenta y sombra que no llegaba al diente; a un mozo de campo y plaza que así ensillaba
el fortín como tomaba rienda en arco, buen Casillas de inicio, mal chaval al
final. Frisaba la edad de nuestro hidalgo con los cincuenta años. Era de
complexión recia, seco de carnes, enjuto de rostro, gran madrugador y amigo de
gresca y bronca, y donde las den las tomen que Mourinho no será recordado como
ejemplo blanco, por ennegrecer tan real escudo.”
"En un lloc dels madridistes, com Manxa, no volen
esmentar-, no ha molt temps que vivia un gentilhome dels de llança en paraula,
adarga antiga, rossí flac i llebrer orador. Una olla d'una mica més vaca que
moltó, salpicó les més nits, de travessers i prou, duels i crebants els
dissabtes, parauletes els divendres, algun colomí de més a més dels diumenges,
consumien les tres parts de la seva hisenda. Tenia a casa seva Karanka, que
passava dels quaranta i ombra que no arribava a la dent, a un mosso de camp i
plaça que així ensellava el fortí com prenia regna en arc, bon Casillas
d'inici, mal xaval al final. Frissava l'edat de nostre cavaller amb els
cinquanta anys. Era de complexió forta, sec de carns, eixut de rostre, gran
matiner i amic de gresca i bronca, i on les donen les prenguin que Mourinho no
serà recordat com a exemple blanc, per ennegrir tan real escut.
Sempre seràs recordat per haver reconegut la qualitat del teatre català i fet a Barcelona, no has estat tu el dolent d’aquesta història negra dels blancs. Tu no has canviat de trajectòria, sempre has estat fidel als teus fonaments, encara que ara et vulguin crivellar, no vulguin recordar el teu nom, i et desitgen el pitjor, sempre que el teu camí no es creui amb el Barça naturalment, perquè aleshores, recordaran les teves victòries d’aquesta temporada, però volen obviar que passaves de Casillas, i de Sara Carbonero, perquè de matèries primeres, tu ets “ the special one”.
Em sap greu sentir dir a Andres Iniesta que tu vas fer mal al futbol espanyol, és curiós com tots et volen posar un trofeu que no has guanyat, encara que tu no calles i respons amb mourinhades; tu només vas executar la tasca per la que et varen contractar, de tu volien només que aniquilessis al Barça, tal qual un mercenari, i vas haver d’amagar-te d’un 5-0, que dur va ser, de tu volien qualsevol estratagema per frenar el potencial que desplegava el Barça d’en Guardiola, i aquest bon minyó, va guanyar Lliga, Champions, la Intercontinental, fins que et vas quedar orfe, i això et va despistar, i vas pensar tornar on mai devies d’haver marxat.
Però el responsable d’haver fet mal al futbol espanyol, és el Sr. Florentino Pérez, doncs ell va pagar per contractar-te, ell va pagar per fitxar el teu compatriota, la quantitat mai pagada de 94 milions d’euros, ell va donar la cara per tu, davant les teves bestieses, sempre dient que tenia i es devia al millor entrenador del món, de quin món em pregunto jo? D’un món de capricis, d’un món irreal, d’un món on tu, amb les teves paranoies volies que tots ballessin al son de les teves gaites, cosa que vas aconseguir, i ara la gran majoria s’amaga de reconèixer.
Ara, que ja no els fas por, de moment, has deixat sol al Roncero, l’únic que t’enyora i plora, però com un nen petit, demà quan s’aixequi estarà millor, i al final parlarà de tu com els altres, és dir com l’entrenador sense nom, perquè tu ets tabú per els madridistes i una gran satisfacció pels amics del teatre, com vaig riure i gaudir-ne les teves obres, no sé si recordes “Porquè” jo si. En Casillas tornarà a defendre l’arc Blanc, la Carbonero farà la boda per tot l’alt, la premsa esportiva blanca ho explicarà i la rosa la criticarà, en Guardiola com tots els catalans amb futur, cap a Alemanya, i d’en Karanka ni es parla, ni parla, amb la minuts que li vas donar, per esplaiar-se amb el micròfon i només va recitar el pròleg que tu li preparaves.
Com deia, bon Dia, fins aviat Mourinho, i quan pugui més
Sempre seràs recordat per haver reconegut la qualitat del teatre català i fet a Barcelona, no has estat tu el dolent d’aquesta història negra dels blancs. Tu no has canviat de trajectòria, sempre has estat fidel als teus fonaments, encara que ara et vulguin crivellar, no vulguin recordar el teu nom, i et desitgen el pitjor, sempre que el teu camí no es creui amb el Barça naturalment, perquè aleshores, recordaran les teves victòries d’aquesta temporada, però volen obviar que passaves de Casillas, i de Sara Carbonero, perquè de matèries primeres, tu ets “ the special one”.
Em sap greu sentir dir a Andres Iniesta que tu vas fer mal al futbol espanyol, és curiós com tots et volen posar un trofeu que no has guanyat, encara que tu no calles i respons amb mourinhades; tu només vas executar la tasca per la que et varen contractar, de tu volien només que aniquilessis al Barça, tal qual un mercenari, i vas haver d’amagar-te d’un 5-0, que dur va ser, de tu volien qualsevol estratagema per frenar el potencial que desplegava el Barça d’en Guardiola, i aquest bon minyó, va guanyar Lliga, Champions, la Intercontinental, fins que et vas quedar orfe, i això et va despistar, i vas pensar tornar on mai devies d’haver marxat.
Però el responsable d’haver fet mal al futbol espanyol, és el Sr. Florentino Pérez, doncs ell va pagar per contractar-te, ell va pagar per fitxar el teu compatriota, la quantitat mai pagada de 94 milions d’euros, ell va donar la cara per tu, davant les teves bestieses, sempre dient que tenia i es devia al millor entrenador del món, de quin món em pregunto jo? D’un món de capricis, d’un món irreal, d’un món on tu, amb les teves paranoies volies que tots ballessin al son de les teves gaites, cosa que vas aconseguir, i ara la gran majoria s’amaga de reconèixer.
Ara, que ja no els fas por, de moment, has deixat sol al Roncero, l’únic que t’enyora i plora, però com un nen petit, demà quan s’aixequi estarà millor, i al final parlarà de tu com els altres, és dir com l’entrenador sense nom, perquè tu ets tabú per els madridistes i una gran satisfacció pels amics del teatre, com vaig riure i gaudir-ne les teves obres, no sé si recordes “Porquè” jo si. En Casillas tornarà a defendre l’arc Blanc, la Carbonero farà la boda per tot l’alt, la premsa esportiva blanca ho explicarà i la rosa la criticarà, en Guardiola com tots els catalans amb futur, cap a Alemanya, i d’en Karanka ni es parla, ni parla, amb la minuts que li vas donar, per esplaiar-se amb el micròfon i només va recitar el pròleg que tu li preparaves.
Com deia, bon Dia, fins aviat Mourinho, i quan pugui més
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada