Lumumba, el cigaló de xocolata

Bon Dia:
Després de cubates, gin tònics, un clàssic en les barres de bar és el Lumumba, brandi i Cacaolat(batut de xocolata català), combinat català amb prestigi, mena de Alexandra(còctel femení per antonomàsia) econòmic, encara que més fàcil de preparar i pocs addictes reconeguts, ja que semblaves el figaflor del grup si el demanaves.
La història cal començar-la pel principi, és a dir, per l'origen del nom, i el nom pertanyia a Patrice Lumumba, líder anticolonialista i nacionalista nascut al Congo el 1925, i que va arribar a ocupar el càrrec de Primer Ministre de la República Democràtica del Congo entre juny i setembre de 1960, després de la independència de l'Estat del colonialisme belga. En 1966 va ser nomenat heroi nacional, pels mateixos que l'havien afusellat.
El més curiós és que al poc temps de la seva mort, va ser batejat amb el seu nom un còctel de combinat de brandi, conyac o rom amb batut de xocolata, arribant a ser molt famós. No se sap qui va triar el nom, però al còctel en qüestió se li va anomenar 'Lumumba'. La beguda no oferia una selecta combinació de licors a manera d'innovació, sinó tot el contrari, la sofisticació brillava per la seva absència. El característic d'aquest còctel va ser la seva simplicitat. Per a molts va significar un bon final de nit per anar a dormir a manera d'esmorzar alcohòlic. Per a altres una bona beguda que servia com a postres després d'un suculent sopar. I la seva barreja era simplement una combinació de brandi, batut de xocolata i gel, per batre-ho tot i ficar-ho en un got de tub(long drink). Per a alguns era molt més suculent servit tebi o calent segons la temperatura del lloc en què es prengués.
També tenim una quants coctels amb Cacaolat com el Rus Blanc, nom d’un còctel amb vodka, cacaolat, llet i Nou moscada. També troben les variacions del mateix batut, amb Licor 43, amb Cointreau, amb Peppermint, amb Chinchón, ho que és evident és que al ser un batut amb llet, majoritàriament utilitzen licors dolços variats, però mai barrejats.
Un fet destacable, és que  es sap de qui ve el nom, però es desconeix la circumstància del perquè es va triar el d'aquest líder nacionalista congolès; a modus de fer país, aquí l’hem servit moltes vegades amb rom Pujol, amb brandi Mascaro, amb Aromes de Montserrat, i amb anís(Matafaluga) del Mono, que com tots sabeu la fabrica esta a Badalona, així podrien batejar-ho amb el nom d’algun il·lustre independentista, que tal Macià, o Carod, o  Rahola, o Benach, o Colom, Puigcercós no em sembla apropiat, però com llegiu la llista és oberta i ampla, per apropar-lo a les nostres expectatives d'independència.
 Com deia, Bon Dia, cigaló que estàs perdent addictes, quins records de la Faria, i quan pugui més.