Tres Perles

Bon Dia:

El meu pare va néixer a Almeria, i la meva mare a València, ell va vindre a Catalunya al any 1953, i ella de més petita, no recorda l’any, però al any 1948, seria prou probable. Els meus avis, els homes, no els he conegut, tots dos van morir a la guerra civil, al bàndol republicà, el patern a la zona de Lorca, el matern va ser afusellat, l’home treballava al port de València, i segons la mare van aparèixer armes, declinant-li la responsabilitat a un grup de homes que allà hi treballaven,  així que en temps de guerra, la zona on és van trobar les armes i sense preàmbuls, van ser afusellats. De les iaies, una encara viu amb els seus noranta sis anys, l'altre ens va deixar fa alguns anys, però mai va voler marxar de Catalunya, on es va sentir identificada i respectada i on descansa eternament.

La veu de la consciència, una comparsa d'Úbeda (Jaén), ha estrenat recentment una cançó inconfusiblement ant catalana, que ha recorregut amb relatiu èxit les xarxes socials. Amb els seus membres disfressats de Pep Consciències, (Pepito GrIllo) la comparsa interpreta una peça que, entre altres perles, diu dels catalans:

·         “Manzana podrida”. “Si se quieren ir, que hagan las maletas que al fin se vayan”. “No los quiero aquí, porque a Catalunya no la siento hermana”. “Ya no aguanto más sus mofas y burlas hacia nuestro Estado”. “Pisotean la Constitución cuando reniegan del español siendo su lengua el castellano”. “No quiero ya beber sus babas ni pagar a sus mozos de escuadra'”. “No quiero costear ya más a su Generalitat”. “No soporto ni su altanería ni esa palabrería con insultos y desprecios hacia Andalucía”. “Me da pena que una tierra tan bella llena esté de gente tan rastrera que se empeña en escupir sobre su propio país”. Y “siempre que pisé su suelo, los catalanes me hicieron sentirme extranjero”.

Ara per carnavals es celebra a Cadis el concurs de Chirigotes, i com sembla que ficar-se amb Catalunya dóna fruits doncs la comparsa El Rey Burlon guanyarà un premi, falta per determinar, per una Chirigota sota el títol “Demano la independencie” i amb un menyspreu per Catalans i Catalunya, i un enaltiment del coratge andalús, la lletra és la següent :

Pròleg de la cançó

"El que quiera la independencia, que la pida si es preciso, pero que no se meta con los andaluces".Demano la independencie. Que te den, españolito, y que te pudra la deude, que pa mí la pela es la pela, tontito.

·         Demano la independencie. Para ti el Rey y la Reine, que a mí, como catalá, ya no els necesito. Con mi poder catalá, mi idiome en societat, mi señera per Europa saco a paseyá. Que el meu país es tan rico como la Alemania y estamos hartos de dar de manyar andaluces. Demano la total independencie de España. Perdón, te habla un andaluz, que se siente tan español, de los que arriman el hombro y sale a la calle por una región. Perdón, te habla un andaluz de esos que están en el sur y que jamás pedirán un trozo de pan y de trabajar. Y, si tiene que emigrar, de nuevo se irá, como aquellos andaluses que llenó de luces al pueblo catalán.

Ara com sempre també hi ha qui veu amb bons ulls, i només es dedica a divertir i divertir-se, com la lletra del grup Contigo Aprendi que diu:

·         Yo siempre he pensado que la democracia es que un pueblo haga lo que un pueblo diga. Y si Cataluña quiere coger puerta, dejársela abierta y que dios los bendiga. Sin recilla, sin ningún rencor, sin deudas que me adeudas de sangre y sudor. Porque mucho mas mamón que tú fue nuestro señorito andaluz. Y tampoco os mandaré a la mierda ni a más tu mandamás ni a tu Duran i Lleida. Que el odio de verdad a nada conduce voy a echar de menos vuestros chupachuses. Adiós de parte de los andaluces. Para que pelearnos pa que discutir. Si yo tengo a Murillo, tú tienes a Salvador Dalí, Si yo tengo a Sabina, tú tienes a Serrat, Que le cantó a Machado y le ha cantado a la libertad. Desde mi Andalucía, tuya es la decisión. Aunque seas más pequeña en habitantes y en extensión, Monta un referéndum, haz lo que tú quieras, Monta una aduana, pinta una frontera. Pero antes de irte escucha un consejo Que es de un pueblo mucho más viejo que el vuestro. Que no te ciegue el orgullo Que los políticos tuyos son iguales que los nuestros.

Tres perles, tres perspectives, qui sembra recull, i sempre reculls ho que vas plantar, en relació al Sr. Duran i Lleida, però dir, que no tots els arguments són vàlids. M’agraden les Chirigotes, per convicció sóc respectuós amb tots els pobles, ara bé, el desmesurat de segons quins mitjans i elements no justifica els casos anteriors.

Un darrer apunt, ficar-se amb Catalunya, dóna fruits a la resta de l'estat.

Com deia, Bon Dia, i quan pugui més