Pinzellades per Reis o Rialles, aquest cap de setmana coincidint amb la cavalcada, l’aniversari del monarca, el dia de reis, i la pasqua militar, per pal·liar les mancances del consell de ministres ens han mostrat el seu casal del regne.
El divendres ens disposàvem a sopar, quan apareix el rei amb Jesús Hermida com convidat de pedra, fent-nos un balanç dels seus 75 anys i els 37 de regnat, ens revelava i argumentava el que havien significat i comportat aquests lustres per els seus i ell, ens orientava com eren els circumstancials i raonava de tot el bo i excel·lent de la corona per el país, per el món i la seva família, al mateix temps que ens guiava en les virtuts del seu predecessor a manera legítim i eficaç hereu com persona per ostentar la cadira, un dia d’aquests. O sigui el Telecorona reial, per després TVE parlar-nos del lideratge d’audiència que obté la seva majestat.
El millor del cap de setmana, han estat les cavalcades reials, que cada any i malgrat les mesures d’austeritat es milloren, són més creatives, originals, divertides i entusiastes, desprenent un optimisme i il·lusió per canalla i pares, per suplantar el negre horitzó.
Però el plat fort per el dia de reis, no van ser, el goig dels regals obtinguts i delectats per la mainada, el veritable i plat principal va ser al Palau d’Orient, no de reis mags, lloc de celebració de la Pasqua Militar des de fa 37 anys, el focus va ser l’interès que van despertar el monarca per la seva compareixença televisiva, més l’amfitrió per l’ocasió, el ministre de defensa, recomanant al càrrec pel rei, que front a una comitiva d’il·lustrats veterans joves dels seixanta, pro coronístes, va referir-se sobre la serenitat dels militars per els signes de fragmentació del estat, davant absurdes provocacions, sense fer-ne una al·locució directa a Catalunya; així tot l'Inserso militar escoltava i lloava, tan inadequades absurdes expressions, deu haver trobat la fava al tortell de reis, per què la corona la duia l'altre i reconeguda, a pagar i callar, tal com mana la tradició.
Per sort per nosaltres, els catalans, ni som ni serem un poble bèl·lic, ni disposem de exèrcit, l’únic fet diferencial són els signes d’identitat, que altres ministres, del mateix govern, volen desfermar-nos per espanyolitzar-nos, quan no ho desitgem; si els nostres valors no són en l’agenda de tots vostès, encara que considereu els nostres reclams absurds, amb les seves proclames, basta de retòriques i cridin a parlar al president, per riure tots plegats, que el tortell ho paguem nosaltres.
Espanya Segle XXI
Com deia, Bon Dia, i quan pugui més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada