Bon Dia:
Segons explica la història, més llegenda que historia, tot
va començar a Perú en 1632. La Comtessa de Chinchón, esposa de Luis Jerónimo de
Cabrera -Virrei de Perú-, va emmalaltir de malària i en la cort van aconseguir
salvar-li la vida gràcies a l'escorça de la cincona, convertint-se així en la
primera europea a superar la malaltia.
L’ús de l'escorça de la cincona va arribar de la mà de
Pierre Joseph Pelletier i Joseph Bienaimé Caventou. Aquests dos científics
francesos van aconseguir en 1817 aïllar i extreure per primera vegada el principi
actiu de l'escorça de la cincona, la quinina, per així poder generar
medicaments més fàcilment distribuïbles.
En 1783, Johann Jacob Schweppes, joier d'origen alemany
resident en la ciutat suïssa de Ginebra, inventa un sistema eficaç amb el qual
introduir bombolles d'anhídrid carbònic en l'aigua envasada en botelles. La
companyia fundada per Schweppes, a la qual va posar el seu nom, es va establir
a Londres, capital europea de l'època, on primer l'aigua amb gas i després les
sodes de fruites van fer furor. No fou fins 1870 quan a partir de
l'extraordinari creixement que havia tingut la producció de xarops medicinals a
la farmàcia anglosaxona, J Schweppes & Co tingué la idea d'incloure quinina
en la soda carbonatada de taronja per a produir aigua tònica; una beguda que a
més de refrescant era un medicament per combatre el paludisme.
La ginebra es va originar als Països Baixos durant el segle
XVII. Es dóna crèdit per la seva invenció al doctor Franciscus Sylvius. Es va popularitzar
el seu consum a Anglaterra després de la Revolució Gloriosa que va acabar
instaurant a Guillermo d'Orange en la corona britànica. La ginebra holandesa és
coneguda com jenever o genever i és diferent de l'estil anglès, en el qual la
beguda s'obté d'un destil·lat d'ordi i en algunes ocasions s'envelleix en
barriques de fusta. En Schiedam, al sud d'Holanda, és molt famosa la jenever,
que es produeix pel mètode de pot still i per regla general posseeix un
contingut inferior en alcohol i un sabor més fort que el seu equivalent
londinenc.
Al voltant de 1820, els soldats de l'exèrcit britànic
destinats a Índia necessitaven la seva dosi diària de quinina per prevenir la
malària. A causa del seu amargor, els soldats van barrejar la quinina (extracte
de l'escorça de l'arbre) amb llima, sucre i aigua, creant la primera” Indian Tònic
Wàter”.
Per aquesta raó, i davant la gran demanda d'aquesta planta,
en 1859, Sir Clements Markham emprèn la seva missió per introduir llavors de
l'arbre de la quina a Índia i així poder plantar-ho localment i proveir als
soldats.
El gin tònic neix quan, a principis del segle XIX, els
soldats de l'exèrcit britànic van provar afegir un toc de ginebra a la barreja
inicial Indian Tònic Wàter, creant així el gin tònic.
Aquest còctel es va convertir en la copa genuïna britànica,
de fet, una vegada a Anglaterra, els oficials s'ajuntaven per gaudir d'un gin tònic
com a símbol del seu poder, i per mostrar que havien estat combatent.
L'evolució del gin tònic al llarg dels anys ha estat
sorprenent, de fet, a dia d'avui, és el còctel per excel·lència dels més sibarites.
A més de refrescant i deliciós, el gin tònic està considerat
un excel·lent digestiu per la seva singular combinació de sabors amargs, dolços
i anisats.
La història no explica que les tòniques es poden barrejar
amb d’altres aiguardents com rom o vodka, sempre que no siguin licors, per l’excés
de sucre, que l’auge actual es deu més a tendències i modes, com quan va haver
el ressorgir de les cerveses artesanals o abadia, o als anys daurats de Hollywood amb la cocteleria, cada dècada
té el seu bregatge.
La Comtessa de Chinchón, va sanar per la cincona però el seu
poble és conegut per els seus alls i l’únic anís amb denominació d’origen del
mon, ubicat a la comarca de Las Vegas a Madrid, lloc que no visitarà mai Dràcula.
Bon Dia, i quan pugui més
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada