És molt dur tornar al col·legi sense ningú que et prepari l’esmorzar, sense que la mare et vingui a recollir i tindre una pilota i porteria per donar quatre cops de pilota a l’hora del pati, i per contra, a la porta trobes un fotimer de gent fumant porrets.
És molt dur tornar a l’escola sense trobar els amics i amigues que sempre estaven i jugaven amb tu, els que quedaves per fer els deures, jugar, parlar i créixer amb il·lusió per fer-te un home de profit valent i per contra ja comences a mirar la petanca com un esport.
És molt dur tornar del col·legi i no veure a Letícia Sabater a la tele amb Molta Marxa, i assabentar-te que busca nuvi per internet i que canvia els jocs de nens per altres jocs més plaents i justament ara que les forces comencen a minvar.
És molt dur rebre les notes i no tindre ningú, per felicitar-te i signar-te els bons resultats, no tens que amagar les cates, ni suplantar o modificar dades, tu que eres un mestre en matèria.
És molt dur tornar a classe i no trobar la Srta. Pepita i en canvi et trobes un noi o noia de trenta que es pot dir Xavi, Rosa, Eduard, i et parla de vostè, només tinc el doble d’anys que ells, una experiència solemne i unes quantes pluges més .
És molt dur sortir d’escola i no tenir activitats extraescolars, que el pare no et porti corren a aula d’anglès, que no tinguis karate ni futbol, i ara tens les classes de ball llatines amb el Moreno per animar el cotarro.
I per molt dur que sigui, treus coneixements, marques pautes al teu recorregut, tens una nova integració amb l’espai social i segueixes caminant per la vida, camí desconegut però no inaccessible, el teu camí.
La seqüència que sempre he viscut amb el rellotge aturat en certs moments, vivint amb els records d’aquella escola i les aules d’ara, vivint la proximitat i la llunyania amb present i no per molt dur menysprearé les al·lusions anteriors, però les delectaré amb sentiments purs que no durs.
Com deia, Bon Dia i demà més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada