I fins aquí, aquests vibrants moments d’un any on he descobert com expressar-me mitjançant l’escriptura al transvasar els meus pensaments, les meves opinions, les reflexions iròniques, els prismes desenfocats, de històries oficials i els reflexos dispersos, de noticies i fets.
Ha estat l’any de traspàs 2012, amb 366 dies molts d’ells per oblidar o aprendre; benvingut siguis 2013 amb 365 dies per descobrir encara que, de moment sense aparença, però ho cert és que hom, quan inicia un camí pensatiu no troba arguments per riure, més aviat tot el contrari.
De vegades penso que quan escric un pensament, com ja vaig referir-me en altres episodis dels meus dies, tinc un seguidor que aplica les meves sospites en detriment de tots nosaltres, encara que en un perfil diferenciat, per exemple vaig fer referencia a que arribaria un moment que ens farien pagar per respirar, en canvi, sense fer-lo directament ens pugen tots els elements bàsics d’energia, per eludir-nos que anem en massa al jutjats ens augmenten les taxes judicials, per excloure’ns de fer companyia als nostres malalts als hospitals, ens cobren per l’ús de la cadira, tot i ho incomodes que són.
I per moltes mesures d’estalvi que apliques, els rectors, gestors o els invisibles aquests estan allà on ensumen diners, arribarà el moment que no hi hauran ponts per tots o la taxa de pont, per pernoctar o per suïcidar-se impagable, serà bo conèixer al recaptador, amb titulació universitària i sou de pena.
Aquesta nit igual són les darreres campanades gratuïtes potser!; de moment no ens apliquen l’impost de raïm per cap d’any; per si de cas divertir-vos i alerta amb els bufadors.
Com deia , Bon Dia, Bon Any 2013 i demà més
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada