La Fundació Franco demana presó per Mas i intervenció militar i aquests deuen ser els que s'estimen Catalunya des de les Espanyes, els que parlen d'unitat, els que parlen d'una gran i lliure, la força de les armes, l’opressió i el líder del “Si Senyor”, “ordena el meu comandant”.
Vaig anar a escola entre el anys seixanta i setanta, a l'hora d'entrada a classe abans devíem de formar, tal qual un exèrcit, i ens feien cantar el "Cara al sol", però primer el director de l'escola, Don Pelayo, treia de la filera els alumnes, que el dia d'anterior havien estat enxampats en algun embolic, i per exemplificar la resta, explicava el motiu davant tothom, i els notificava el càstig pel qual haurien de ser sancionats.
Recordo la frase que pronunciava sempre que n'aplicava el càstig, " Cuando en un saco de Manzanas, hay una podrida, se extrae la podrida, para que el resto no se dañe", no més comentaris al respecte.
El col·legi era mixt, un edifici gran dividit en dues ales, els nois a una banda i les noies a l'altre, coincidíem només a l'hora d'entrada i sortida, les hores de pati eren diferents; elles també tenien una directora, sota l’auspici del director, així era la caserna, però educativa, imatge de ho que era el país del generalíssim; elles, per les noies, també cantaven i feien filera, però era més breu i la cançó n'era diferent, i així van ser els primers anys, fins després que van arribar, a mesura que passaven els anys i cursos, canvis en les estructures bàsiques de funcionament, eren molt lentes, però significaven passos de gegant.
Un dels primers canvis, que recordo, va ser la unificació de classes, van passar a ser mixtes, però a partir de sisè, és dir els tres darrers anys, la sortida al pati la van començar a fer tots plegats; l'entrada la feien junts, però el nois a una banda, les noies a l'altre, encara que els mètodes i cançons continuaven sent les mateixes.
Al florit mes, de maig duien flors a classe, i cantaven a la verge Maria, la sincronització església-estat-educació funcionava bé; vaig rebre tota l'educació en castellà, de Catalunya no es parlava, l'idioma català només l'escoltava a casa dels amics i molt d'amagat, amb dir-vos que vaig saber d’en Pompeu Fabra, el nom del col·legi ara, aleshores José Antonio, quant l'any 1979, vaig animar-me a fer el primer curs de català, va ser com un descobrir el món.
I ara la fundació Franco demana presó per Mas i intervenció militar, jo els animaria a deixar de fumar ideales, bisonte, caliquenyos o la tifa que se n’estiguin fumant i a surtir de l'amagatall.
Com deia, Bon Dia i el demà més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada