A fer punyetes

Bon Dia:
El Diumenge al programa Salvados de la Sexta, vam veure al president Artur Mas caminant per Vilassar de Mar, entrevistat per Jordi Evole, mentre a Galícia i Euskadi es comptaven els vots de les seves respectives eleccions; els resultats només van confirmar el procés de caiguda lliure del PSOE, l’avançament de l’esquerra abertzale, i la confiança dels gallecs amb el PP, que de retruc, com tenen el seu paisà Mariano Rajoy a Madrid, de president del govern central i líder del PP, els ha donat un impuls emocional i pujada del ego, ara un mes després que el Mariano i l’Artur es veiessin a la Moncloa, quan es deia que en un principi no van parlar gens, els resultats del comicis, pel Rajoy, i els resultats de les enquestes pel Mas, han rescatat la seva memòria de governants, i casualment ja comencem a tindre noticies de les converses d’estat que van tindre, en referencia a les demandes d’un i les llargues de l’altre.
La premsa especula amb el cap de Rubalcaba, evidentment la situació al PSOE, ha passat de ser crítica a ser dramàtica, la crisis econòmica no solament passa factura a les famílies, i sembla que com més tràgica és la situació, més fruit treu el govern d’en Rajoy, i de retruc tota la prole popular, encara que ningú reconeix el seu recolzament a la troper de centre-dreta, els resultats són els publicats, els comicis ningú dubta de transparència, les manifestacions estan al carrer, el empitjorament i empobriment  estan a cop ull, la desaparició de líders antics, la fugida dels que semblaven els seus dofins, poden ser aquestes les raons del per què, la premsa especula amb el cap de Alfredo Rubalcaba o bé, per què manquen noticies o es vol sang.
 Donats aquests arguments, té sentit que Mariano Rajoy, tregui el cap demanant ser escoltat, però més que dir, ho que fa és presumir de aconseguir una pau econòmica-social, amb un missatge d’unitat i defensa de país, però Sr. Rajoy, no és vostè qui estigui fent quelcom per reconduir la situació, caldria que es deixés de vanagloriar-se de vostè mateix i s’apropés als ciutadans i la problemàtica.
Donats aquest resultats, té sentit que Artur Mas, ara sigui el més independentista, sense  dir-ho en veu aixecada, quan tots sabem que ell només volia el pacte econòmic, el poble de Catalunya va parlar, el poble de Catalunya el triarà a vostè, per reconduir la situació, encara no s’ha obert la campanya, i vostè apareix a tot arreu, fent una precampanya excel·lent, oferint-nos una imatge de solidesa, una imatge d’unitat, Sr. Mas com deia Jordi Evole al dia següent, ho que no ens vam dir, i feia una reflexió sobre un jugador de casino, i la seva aposta, potser vostè té una aposta segura, no la destaroti.
 L’obvietat és que tots dos mandataris, treuen suc de la situació, que no hi ha una separació social Catalunya-Espanya, tret d’algun cas, d’alguna veu de segona fila, o algun neoliberal; la població espanyola i catalana, es respecta i recolza, viu a l’expectativa d’una recuperació econòmica, que propiciï un benestar que tots mereixem, ho trist de tot això, són les veus no escoltades de carrer, que dia darrera de dia, es manifesta aquí i allà, amb un silenci per resposta, i aquí passa a l’inrevés que qui calla ens espolia.