Medalles Penjades

Bon Dia:
Avui rescatarem el enigmàtic Màgic Andreu, l’home anunciava els mítics aperitius Crecs, feia unes filigranes amb una estela i la feia baixar des de la front fins la boca, passant pel ull, per menjar-se-la, però no el recuperem per l’anunci, sinó per les medalles que es penjava quan feia una actuació i el resultat era magistral; vam passar moltes hores veient el seu programa “això és massa”, i la veritat era entretingut, diferent i fresc, per l’època, era una versió a la catalana d’en Tamarit, encara que tenien paral·lelismes, cadascú tenia la seva identitat i no gosaré posar en qüestió el treball d’aquests magnífics genis.
La ex entrenadora de natació sincronitzada, Anna Tarrés, devia ser devota admiradora i fan frustrada del Màgic Andreu, doncs un cop finalitzat el seu pas de només 14 anys per la selecció espanyola, destituïda de forma flagrant, i sense cap raó aparent; s’ha sabut que tenia fòbia per les medalles que guanyaven les seves pupil·les, així ara han sortit un grup de ex nadadores que no felices amb els mètodes d’entrenament, han tret a llum pública les esmentades tàctiques, fent que l’ex entrenadora sembli una mena de monstre de les piscines, ara bé en temps de mèrits i medalles, no van haver queixes, no van haver cartes signades, no van haver actuacions per part de la federació, o sigui, Mai plou a gust de tothom.
L’ex president del parlament, ex ministre de defensa, ex president de la comunitat de Castella La Manxa, baró del PSOE, parlamentari, etc. José Bono, ha tret unes memòries, que no vol que es diguin així, aleshores les ha titulat “Les voy a contar”, i on pel que sembla, vol fer una mena de anecdotari, per compartir experiències, anècdotes, fets, etc. que van ser presents en els seus anys com polític, al mateix temps, que treu una pasta doncs no li ha faltat mecenes per publicar-lo; el Sr. Bono, no té inconvenient en explicar-nos les seves reflexions o mirades des de la butaca, des de bon viure, ara bé ho que m’agradaria  que digués que feia a política, a part de penjar-se i penjar medalles, quan estava al poder.
A Cerdanyola de Vallès, han suspès dos agents municipals per un vídeo penjat a la xarxa, on apareixen amb l’uniforme reglamentari i vehicle oficial, fent bromes i jugant, el cas no tindria més significat, si mentre feien aquesta gravació, no van deixar d’atendre algun cas més significatiu, el cas no tindria més importància, si després de cometre aquesta negligència, els agents haguessin passat fulla, però resulta, que a un d’ells se’l va ocórrer l’idea de recrear-se-la en l’ordinador, i clar, no tots tenim els mateixos interessos, no tots utilitzem les mateixes eines per un ús adient, amb el resultat que la dona d’un dels agents, suposem que després d’un petit   xantatge, per treure més profit a la seva separació, va decidir penjar el vídeo; els interessos econòmics són en la majoria d’ocasions els detonants de molts conflictes, normalment qui juga amb foc s’acaba cremant, aquí sortiran tots, els agents per la negligència, la dona per l’avarícia, i tots nosaltres perquè ja no sabem en qui confiar.
Que algú em pengi una medalla.
Com deia, Bon Dia, i quan pugui més.