Caravana d'extremenys

Bon Dia:
Del expresident de la Junta d’ Extremadura, Guillermo Fernàndez Vara, avui arriba a les pàgines dels diaris, Catalunya ens deu 150000 persones que ens van ser sostretes, més fills i néts.
  La conselleria de turisme de Catalunya, alertada per la demanda del líder de PSOE a Extremadura, s’ha posat a treballar, per censar els possibles integrants d’aquesta caravana de retorn d’extremenys, i els fets resultants són, que el nombre d’extremenys amb el desig de tornar al poble és superior a l’exigència del Sr. Vara(Branca prima, neta i sense fulles), això generarà una demanda residencial a la Comunitat extremenya d’uns 50000 habitatges, pel qual, acompanyaran aquestes famílies, tots els col·lectius ètnics i marginals, que fan nosa a l’alcalde de Badalona(Xavier Garcia Albiol), per dedicar-se a la construcció de les referides llars. L’Alcalde Garcia Albiol, com gratitud, esta negociant amb diverses associacions, l’erigir un bust o bé posar un racó a la vila, en agraïment, al líder socialista extremeny, o en record de tots els col·lectius desapareguts, que tant agradaven al Sr. Albiol.
  Els Jordis,  és com s’anomena popularment als emigrants de certes comunitats quan tornen als llocs d’origen. L’estereotip és força comú, has de mostrar que les coses van bé, has de deixar anar alguna paraula en català, com fet d’identificació, has de dur un bon cotxe, encara que sigui de lloguer, però que no destapi pistes, has de pagar el màxim de copes al bar, per molt primo que et sentis, i parlar perles del lloc on visquis, residir a un lloc conegut que aixequi interès i enveja, pot ser visquis a una barraca a les rodalies, però això només ho sap tu; així que quan tornin tots els sostrets, Extremadura serà la comunitats amb més Jordis, després de Catalunya, tants Jordis que, tindran un petit problema amb la llengua, doncs quan es trobin els Jordis parlaran en Català(perdó Polac, per entendre'ns) per aixecar importàncies, fent que la resta de veïns autòctons, es trobin molests.
  Extremadura ha estat una regió, i ara comunitat, de grans descobridors i conqueridors, persones que tenien visions expansives dels seus límits, persones que estimaven la terra, però que buscaven més enllà de casa seva, ho que no havia estat mai, era tant poc respectuosa amb Catalunya, no té sentit, que el discurs sigui el mateix, parli el president o el líder de l’oposició, no em val que parlin de que els seus comptes són bons, tots sabem el rang o posicionament, els ajuts que reben d’Europa, i no són justament pels seus excel·lents nombres.

Com deia, Bon Dia, i quan pugui més.