Propera estació

Bon Dia:
Ja hem arribat al mes d'agost, i aquest serà el primer cop que el passaré de vacances ocupades, vull dir, que sense tenir feina, l'haig de passar a casa a l’expectativa d'una oportunitat futura de treball, d'entrada no l'hem començat malament, doncs aixecar-se a dos quarts de set, i anar a córrer, fins a fa uns mesos, era una autentica utopia, però les coses canvien i ara és distret, abans, quan a la mateixa hora arribava a casa em semblava un atreviment, una bogeria, fins i tot una temeritat tan d'hora, però ara m'encanta, surts i només trobes d'altres companys de fatigues, ja siguin corrent, ja siguin caminant, ja siguin en bicicleta, passejant el gos, amb les canyes a la mà, i cap a mar, descobreixes el començament del dia, i francament benvingut sigui.
Els meus itineraris per les rodalies de Vilanova, m’han ajudat a descobrir nous recorreguts, m’han servit per conèixer nous espais, m’han ajudat a situar-me tant en l’espai natural, com en l’emocional, els recorreguts els tinc ordenats per temps, i diferenciats per nivells, així depenent del moment, dia o hora, o bé, si es fa sol o en companyia, tries un lloc o altre, però preferiblement baix a mar, el símptoma de relaxació que trobo corrent per la sorra, prop de l’aigua, la percepció de tranquil·litat, i la sensació de l’aire donant-me al rostre, no se com explicar-lo, ara bé és sempre diferent.
Els meus cafès, són les sensacions, els pensaments, els hipotètics teoremes, els retrobaments amb certs moments de l’historia del dia a dia, però també són les plasmacions d’aquelles idees que surten,  amb fonaments o sense, que una vegada escrites, pots modificar, esborrar, o encriptar, i serveixen per descobrir els teus propis valors.
Els meus desitjos, serien que tots poguéssim tenir una calma, un entusiasme, una alegria, que com patiments només tinguéssim, els que la natura ens doni, i l’home encara no sap resoldre, encara que les persones, molt que diguin, ens conformem amb poc, però demanem massa, i no sabem mesurar els nostres egos, si tots, fet inaudit, ens adaptéssim amb el que necessitem, si els valors fossin més justs, els conflictes serien nuls o inexistents, i la vida  més avorrida,  però no hem de tindre por, per aquest desànim,  el mateix moment, el simple dia a dia, el pas de les hores donarà els seus fruits, solament falta gaudir-los.
Utopies, somnis de poeta només tenia una fantasia.
Com Deia, Bon Dia i demà més.