Líders, honor i respecte

Entesa

Bon Dia:
Avui m'ha vingut a la memòria la imatge de Gorbachov, l'últim president de l'extingida URSS, va assolir la presidència d'un país decadent, encara que potencia mundial i va capgirar la política internacional fins aquell moment, reconvertint el seu país en una diversitat d'estats, no sense alguna discrepància, per algun interès econòmic, però nimietats, comparat amb la dimensió del seu llegat.

Per portar endavant aquest projecte, van haver dues reformes claus, una va ser la "glásnost"(liberalització, obertura i transparència) i la "perestroika"(reconstrucció); doncs bé, per aconseguir aquestes canvis, que van significar un avançament social i econòmic, el poble rus no va haver de patir cap restricció, no va haver de pagar cap impost addicional, no va haver de perdre cap dret,  a excepció de la llei seca que va implantar, i va ser un desastre, però va millorar en qualitat de vida, els resultats són altres
.

Entusiasme

Avui m'ha vingut a la memòria la imatge de Boris Yeltsin, el primer president rus després de l'extingida URSS, i com va haver de lluita contra les revoltes militars, que volien recuperar el domini dels estaments mes durs de l'exèrcit i com el poble va sortir al carrer a defendre l'estat, per a sempre, tindré a la retina la imatge que encapçala aquest blog i d'altres com l'aturada dels tancs davant els manifestants i l'abandonament d'aquests per part dels soldats.

Avui m'ha vingut a la memòria la imatge de Adolfo Suarez, que va ser president del govern Espanyol, per decisió de la seva majestat, i va saber conjugar i construir, on havia una dictadura, una democràcia, va saber configurar un país, aglutinant diversos líders polítics de diferent ideal, per crear aquest país,que ara per ara, esta destruint, aquest govern que presideix la titella d'en Rajoy, per que hi ha fets com la informació, que son drets del poble, no manipulacions de partits i interessos, mitjançant cessaments i designacions a dit de directors generals.

Desolación

 Avui estic veient com una ciutat siriana, Alep, és immersa en un remolí sagnant,  per les revoltes populars i les armes de l'exercit sirià, al capdavant esta el president del país,  Bashar Al-Assad, un metge oftalmòleg i militar, que arriba a la presidència, després de la mort del seu pare, i el accident, on va morir el seu germà, hereu a la presidència, com si d'una saga reial es tractés, un àngel que deu dormir relaxat cada nit, al rebre informe de baixes dels seus veïns i soldats, però la llibertat, segons de qui, te un cost, encara que sigui humà.

Nou tenyit

Avui estic veient, el tenyit del cabell de Mariano Rajoy, no així, el de la seva barba, que serveix per tapar les marques d'un accident de tràfic que va patir i no vol mostrar, encara que també el podria tenyir, per dur un aspecte mes harmonitzat, però de poc serveix veure aquesta imatge curada d'en Rajoy, les titllades que en nom i renom del país fa, són bufetades, a tots els que creiem en el consens.
Sempre hi hauran grans governants, i titelles, sempre hauran persones que treballaran amb convicció, per tots, i titelles al caprici del titellaire, com es diu el seu?

Com deia, Bon Dia, un fins aviat Anna Pastor, ens hem quedat orfes d'informació neta, però això te caducitat, màxim Oct. 2015.