| Entrada Castell Montjuic |
El primera vegada que ens vam acostar a la porta del castell de Montjuïc, eren les 21h30', estava tot fosc, no havia llum, no havia ningú, el grau de desnivell era força elevat, desconeixíem la distancia i si anàvem pel camí correcte, L'Antoni era més avançat i diluïen que després de haver passat aquell encreuament estàvem a prop, però al mes de gener i aquelles hores, sense haver anat mai i sense llum, un fred que pelava, encara que suats com anàvem i ben guarnits, es tolerava i el repte superava tots els obstacles, ens fèiem preguntes, els dubtes d'on era el final, ja acabava aquella pujada i no veiem el Castell, quant de sobte, s'encenen unes llums i ja érem, no sabíem que hi érem fins que es van encendre aquelles llums sobre la porta, el pont i els espais que es veuen a la fotografia, mai havies pensat en una arribada tant màgica, nosaltres si no continuaríem corrent fins on sigui, il·lusió per arribar, el repte de mirar a la sortida i veure tant lluny el destí, ens motivava, era el "Red Bull" d'aquelles nits pels carrers de Barcelona, cada dia un destí i cada dia ens satisfeia més.
![]() |
| Toño Cosano |
El turisme running que van iniciar per Barcelona, ens va permetre conèixer tot el centre i litoral de la ciutat, els ports, els espais emblemàtics, les places més importants, i després van saber, no sabem si per casualitat, que més persones pensen el mateix i una empresa va començar a explotar un negoci de running-turisme, coses de la vida, nosaltres veiem una activitat esportiva-cultural i altres en l'activitat el negoci, sort per aquests emprenedors, la ciutat el val.
Com Deia, Bon Dia i demà més.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada