 | ||
| FEBRER 1978 |
Bon Dia: L'any 1978, treballava com cambrer, pizzer, salsitxer, tombatruites, hamburguesser, biquinaire, bàrman, cafeter, etc.., és dir treballava al Munich de Vilanova, en aquell moment tot un referent gastronòmic del poble, aportava una cuina que ens era desconeguda o innovadora. La Vilanova dels anys 70 era una vila industrial, al centre del que avui és la ciutat, eren fabriques i tallers de tota mena, vènia gent del país a buscar feina, que després han consolidat una població activa, amb una integració i estima per la ciutat. La activitat comercial, voltava el mercat, aplegant un eix que comprenia entre l'estació fins l'hospital amb la comarcal 246, encara que en tota la ciutat havia un comerç viu, de fet qui tenia un negoci tenia un futur o situació econòmica privilegiada, cosa que avui?. El creixement de la ciutat el marcava la construcció, els barris de L'Armanyà i Blocs de Sant Joan, a finals dels 50, més la construcció del Moli de Vent(antiga Esmaralda), copiant el model Bellvitge, a finals dels 60, juntament amb els primers polígons industrials en les rodalies, van transformar el poble en ciutat, donat que quedaven espais buits entre els barris i polígons amb el centre, per la construcció d'habitatges, fent la ciutat més compactada. Quant la Pizzeria Munich, obri a Vilanova l'any 1975/76, paral·lelament van obrir els primers pubs o bars musicals, la bolera es transforma en Exon, a la Sala els balls de saló deixaven de sonar, l'Apolo, havia desaparegut i els bars clàssics de la Rambla vivien un bon moment, El Canaletes, La Perla, El Sól, El Nou Orient, El Rosales, ja desapareguts, només queden La Gran Penya i El Rosell de l'època, encara que a principis de la dècada va obrir El Genil, amb les famoses patates Braves, més tard el Fernando va muntar El Giraldillo, deixant el negoci familiar. Des de les llavors el creixement i transformació de Vilanova ha estat un fet, encara que ara hi ha fases d'expansió aturades per la crisis, però ocasionalment, ja per situació tant dels projectes com el posicionament de la ciutat en els índexs de qualitat de vida, en un periòdic òptim de temps seran una realitat. La fotografia correspon a una visita a les bodegues Torres a Vilafranca del Penedes, on vull ressaltar el bigoti que duia en aquell temps i la companyia del comercial, que segur que algú el reconeixereu. Com deia, Bon Dia i demà més. | ||
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada